La regulació de preus del lloguer va provocar un encariment dels pisos més barats
La llei catalana que posava topall als preus només va beneficiar els més cars amb rebaixes d’un 5%, segons Esade
Es proposa augmentar el parc d’habitatge públic per revertir els problemes existents
La regulació dels preus del lloguer motivada per l’aplicació de la llei 11/2020 a Catalunya va provocar un encariment “significatiu” dels habitatges més barats, sobretot els que es trobaven per sota del preu de referència. Aquesta és una de les conclusions de l’estudi d’Esade Els efectes de la limitació de preus dels lloguers a Catalunya, que assegura que en les llars amb menys poder adquisitiu la norma va actuar en sentit contrari al que es buscava. En el preu del lloguer dels habitatges més cars la regulació sí que va tenir efecte i va provocar una baixada del preu al voltant del 5%. L’estudi també apunta que l’oferta d’habitatge en lloguer va disminuir un 10% i conclou que els “problemes” al mercat de l’habitatge no es deuen a l’existència de grans tenidors, sinó a la manca d’oferta.
La llei de l’habitatge de Catalunya va començar a aplicar-se a finals del 2020 i durant un any i mig, fins que va ser anul·lada parcialment pel Tribunal Constitucional.
L’estudi proposa augmentar el parc d’habitatge públic per revertir la situació i recorda que la xifra d’aquest tipus de llars a l’Estat és de les més baixes de la Unió Europea: 0,9 habitatges per cada 100 habitants, mentre que als Països Baixos s’enfila fins a 12,5 o 10,3 a Àustria.
Reducció de contractes firmats
La llei, a més de reduir preus un 5% -de forma decreixent l’any i mig analitzat-, també va retallar un 10% els contractes signats, principalment els dels habitatges cars.
Així mateix, l’anàlisi avisa que aquesta menor oferta de pisos en lloguer “podria incrementar els preus a la llarga”, traslladar habitatge de lloguer a venda o bé reduir la construcció futura.
“Semblaria que l’índex de referència actua també en sentit contrari al buscat: fent augmentar els lloguers d’aquells habitatges que s’arrendaven per sota del mateix”, apunta l’estudi, que desgrana l’efecte provocat per la normativa en sis grups de preus.
Als habitatges amb preus molt baixos, els lloguers afectats per la normativa catalana van augmentar un 12,7%, per un 6,9% de mitjana a les zones en les quals no es va aplicar.
Als habitatges de preu baix, van repuntar un 9,4%, per un 6,4% en zones on no estava en vigor aquesta normativa; als pisos de preu mitjà-baix, no es va notar el seu efecte, ja que el lloguer va augmentar un 6,6% amb l’aplicació de la norma i un 6,7% on no es va aplicar.
Pel que fa als habitatges de lloguer amb rendes mitjanes-altes, el preu va repuntar un 3,8% amb la normativa de contenció del lloguer i un 8,1% sense ella, mentre que en les altes va augmentar un 0,6%, per un 7,4% d’increment sense l’efecte d’aquesta normativa. En el cas dels habitatges de lloguer de preu molt alt, el preu va caure un 2,9% per efecte de la nova normativa i va repuntar un 6,5% sense ella.
Segons els autors de l’informe, la col·laboració publicoprivada, reservar un percentatge de cada promoció al lloguer, un impost als pisos buits o incentius fiscals perquè els propietaris posin els habitatges al mercat del lloguer són mesures que contribuirien a tenir uns preus més assequibles. “No són mesures miraculoses, ni tindrien un impacte immediat, però són efectives”, subratlla l’estudi.
