Els salaris perden tres punts de poder adquisitiu en dos mesos
La inflació del 6% devora la pujada salarial mitjana del 2,89% pactada en conveni col·lectiu fins al febrer
Sindicats i patronal mantenen encallada la negociació sobre la revisió salarial
Unides Podem manté la pressió al PSOE per frenar el preu dels aliments després del “fracàs” de la rebaixa de l’IVA en alguns productes
Els salaris continuen lluitant en va contra una inflació que els devora mes a mes. Si bé l’increment salarial de mitjana pactat en conveni col·lectiu fins al febrer va ser del 2,89%, la taxa d’inflació del 6% d’aquest mes ha fet que el poder adquisitiu dels sous hagi perdut tres punts en només dos mesos del 2023. La pèrdua de poder adquisitiu dels treballadors en els dos primers mesos de l’any se suma a la pèrdua de 5,6 punts del 2022, que és el diferencial entre una inflació anual mitjana del 8,39% davant un augment salarial mig del 2,78% (el pactat en conveni). L’efecte corrosiu de l’IPC sobre la renda dels assalariats i de les famílies es constata en un moment en què patronal i sindicats estan encallats en la recerca d’un acord de negociació col·lectiva (AENC) i enmig de les creixents tensions en el si del govern de coalició entre el PSOE i Unides Podem per l’escrutini dels beneficis empresarials impulsats per la inflació arran de les paraules de Juan Roig (Mercadona) admetent que ha “apujat els preus una burrada”.
L’expedició del diàleg social per forjar un acord de negociació col·lectiva va encallar el maig passat, quan la patronal CEOE es va negar a incloure-hi clàusules de revisió salarial vinculades a l’IPC per garantir així que el poder adquisitiu no és devorat pel foc de la inflació. Els sindicats CCOO i UGT han obert el camp de joc de la negociació: plantegen unes clàusules de garantia basades no només en la taxa d’inflació sinó també en la marxa de cada sector, obrint la porta així a una revaloració dels salaris més alta en les empreses que tinguin més beneficis, i proposen uns augments inicials del 5 % per al 2022 (en aquest cas seria una pujada retroactiva), del 4,5 % per al 2023 i del 3,75% per al 2024. La CEOE, però, s’oposa a un increment retroactiu i ara per ara no ha concretat una proposta salarial.
Aquesta és la fotografia del desacord present que es va evidenciar dimecres en l’última reunió del diàleg social entre CEOE-Cepyme i els sindicats CCOO i UGT, que s’emplacen a reprendre la negociació després dels dies festius de Setmana Santa. La secretària d’Acció Sindical de CCOO, Mari Cruz Vicente, ha emplaçat la CEOE a posar fi a l’enrocament en el rebuig a qualsevol mecanisme de revisió salarial. “Ens hem emplaçat a tornar-nos a veure en la primera quinzena d’abril, ens posarem en contacte després de Setmana Santa”, apunta Vicente.
Tensió PSOE-Podem
La lluita contra l’alça de preus –en particular, dels aliments– és un dels focus de tensió màxima ara per ara en el si del govern de Pedro Sánchez. El Banc d’Espanya ha advertit que els preus dels aliments s’encariran un 12,2% aquest 2023. La vicepresidenta primera i ministra d’Economia, Nadia Calviño, ha començat a exigir en públic responsalbilitat a les empreses i ha alertat que vigilarà els marges empresarials. “És el moment dels descomptes, de les ofertes i d’aquesta competència que ja s’està produint”, argumentava Calviño abans d’ahir.
El contrapunt social a Calviño en el si del govern espanyol és la ministra de Drets Socials i també líder de Podem, Ione Belarra, que ha denunciat sense embuts que la política de rebaixa de l’IVA en alguns productes des del gener “ha significat un fracàs” i que aposta per exigir ara “corresponsabilitat” als empresaris. “Per tenir millors mesures de protecció social i perquè uns molts visquin una mica millor uns pocs que guanyen molt han de donar un cop de mà. Ha de ser possible que els grans supermercats guanyin una mica menys perquè la majoria de la gent pugui tenir una cistella bàsica més assequible”, va advertir Belarra ahir. “Perquè és cert que el fruiter del nostre barri no està apujant els preus o no està apujant tant els preus perquè sap que si ho fa perd clients. Però la gent no pot fer altra cosa que anar a comprar als grans supermercats que tenen una quota de mercat enorme”, recordava la ministra.
