Economia

Els canvis en la llegítima opinió

Actualment, el Codi Civil Català ja recull causes de desheretament, i per tant, de privació del dret de llegítima. A aquestes causes ja regulades, es vol afegir el desheretament per maltractament psicològic, abandonament i absència absoluta de relació amb els progenitors

La llegítima és un dret successori que s’atribueix per llei als descendents, o a falta d’aquests, als ascendents del testador.

Trobem els seus orígens en el dret romà i en el deure d’assistència mútua que la sang i l’afecte imposava entre familiars i que després de la mort es traduïa en l’obligació de disposar a favor de determinats familiars alguns béns hereditaris.

A Catalunya aquesta limitació del dret de testar correspon a una quarta part del patrimoni del causant; per tant, el 25% del patrimoni del testador queda condicionat a la reserva d’aquest dret. Aquest tant per cent, pot comportar controvèrsia i certa deshonestedat quan algunes persones reivindiquen el que, per llei, sembla que els pertany.

Amb la reforma del Codi Civil català, el que es pretén és afavorir la voluntat i la llibertat del testador, protegint-lo de determinades conductes pernicioses provinents d’aquelles relacions familiars que en algun moment poden ser reivindicades pel simple fet de ser família.

Actualment, el Codi Civil català ja recull causes de desheretament, i per tant, de privació del dret de llegítima. A aquestes causes ja regulades, es vol afegir el desheretament per maltractament psicològic, l’abandonament i l’absència absoluta de relació amb els progenitors. Però a qui li correspon la càrrega de provar aquests fets? Aquest és un punt que també serà motiu de reforma.

Fins ara, l’obligat a fer el pagament o entrega de la llegítima (l’hereu) és el que ha de demostrar la causa de desheretament, sovint una situació tensa i complexa, ja que en la majoria dels casos l’hereu és un membre de la família: el mateix germà, el net o un oncle. Amb la nova modificació el que es pretén és invertir la càrrega de la prova i que sigui el mateix desheretat qui hagi de defensar la seva part de llegítima i provar l’absència de causa que justifiqui el desheretament.

La reivindicació del dret a la llegítima és un dret reconegut que s’ha d’exercitar en el termini de deu anys a comptar des de la mort del causant. Aquest període de temps també patirà un canvi substancial, passant de deu a quatre anys.

L’objectiu final d’aquestes modificacions no és cap altre que protegir la voluntat del testador que no ha inclòs com a beneficiari dels seus béns un familiar que per motius indignes i sovint fins i tot mesquins pugui tenir dret a aquesta part de l’herència.

Així doncs, podem concloure que si bé la llegítima condiciona i limita la llibertat de testar, aquesta reforma, millora i dona oxigen a certes situacions injustes que no podien tenir més cabuda en el nostre ordenament, privant d’aquest dret successori aquells que en vida del testador no han estat a l’altura.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

societat

El govern preveu oferir la finestra única als pagesos aquest mes de maig

barcelona
economia

Foment i el sector immobiliari rebutgen la regulació del lloguer de temporada

barcelona
GIRONA

La taxa d’atur s’enfila al 12,47% a la demarcació el primer trimestre d’any

GIRONA
economia

L’atur continua pujant el primer trimestre amb 12.800 desocupats més

barcelona
ECONOMIA

El termini per reclamar despeses hipotecàries comença en anul·lar-se la clàusula abusiva

BARCELONA
GIRONA

El Govern aprova ajuts a la pagesia per valor d’11,4 milions d’euros

GIRONA
GIRONA

La CGT de Correus denuncia falta de personal en una desena de barris

GIRONA
economia

El Banc Sabadell guanya 308 milions el primer trimestre, un 50% més que l’any passat

barcelona

Unió de Pagesos considera un “pedaç” el decret pel control de fauna cinegètica

girona