Una ferida que cal curar

Amb les xifres a la mà, podem confirmar, gràcies a un estudi de Foment del Treball, que a Catalunya patim un dèficit d’inversió i infradotació d’inversió pública del conjunt de les institucions -estatal, catalana i local- que assoleix una xifra de 40.000 milions d’euros. És escandalós. Aquesta xifra mastodòntica surt de la menor dotació que des del 2009 pateix l’economia catalana, i que no fa ni dos anys era de 35.000 milions. Des de Foment demanem corregir la situació i no fer pagar la reducció d’aquesta despesa pública reduint de manera tan intensa la inversió com s’ha fet en el darrer període. Invertir en infraestructures és una mesura obligada, perquè si deixem de fer-ho quedem endarrerits.

Exigim una inversió recurrent equivalent al 2,2% del PIB, basada en una planificació realista i que s’executi en temps i forma. I no demanem gaire, ja que és el que, de mitjana, es fa a Europa.

Des de Foment hem fet l’exercici d’agafar aquests 40.000 milions no invertits en els darrers catorze anys i imaginar a on els podríem haver destinat, a pensar com tindríem el país. Amb una inversió addicional de 10.000 milions d’euros durant els darrers anys, i confiant en la col·laboració publicoprivada, es podria haver construït una infraestructura d’energia fotovoltaica i eòlica molt propera a la necessària amb vista a assolir els objectius marcats per al 2030. És més, el 4 de maig passat, el Parlament va aprovar la llei de mesures extraordinàries i urgents per fer front a la sequera. Si s’hagués fet una inversió addicional de 10.000 milions d’euros durant els darrers catorze anys en l’àmbit de la sequera i la gestió de l’aigua, tindríem aquestes i altres infraestructures necessàries.

El cas de Rodalies és sagnant. Si s’hagués fet una inversió addicional de 10.000 milions d’euros durant els darrers catorze anys, s’hauria executat la totalitat del pla 2008-2015, i es podria haver avançat en l’actual pla de Rodalies 2020-2030, de manera que s’haurien recuperat deu anys d’inversions.

I si en els darrers anys s’hagués fet una inversió addicional de 10.000 milions d’euros en les infraestructures necessàries, moltes obres de l’anomenat CAT-100 ja estarien executades, com ara el corredor mediterrani, els accessos viaris i ferroviaris als ports de Barcelona i de Tarragona, l’accés ferroviari a l’aeroport del Prat, la B-40 i la finalització de les línies L9 i L10. Tot això ja ho podríem haver fet. Ens hi posem?