Economia

Ramon Roca

periodista i autor d' 'El Pallars, oportunitats de negoci'

“Ara els joves del Pallars que marxen a estudiar ja no s’hi queden, tornen i emprenen”

La producció de vi d’altura, que s’inicia a finals dels noranta, ha estat un revulsiu
Els empresaris fan xarxa i volen que la gent se’n surti i que hi hagi futur per a les noves generacions

Ramon Roca, periodista i director de L’Econòmic des de la fundació fins a inicis del 2022, sempre ha exercit de pallarès -va néixer a Benavent (Isona i Conca Dellà)- tot i que des de ben jove es va instal·lar a Barcelona. Ara acaba de publicar El Pallars, oportunitats de negoci (Editorial Bresca), on redescobreix el territori de la seva infància a través de 24 empreses innovadores: “He trobat joves empresaris amb molt de coratge i projectes molt competitius”, afirma.

Pallars Sobirà i Jussà sumen 20.000 habitants, quan el 1960 eren 30.000; s’ha perdut població fins a inicis de segle, que s’ha frenat i recuperat en part. Què fa canviar la tendència?
Fa 70 anys el Pallars era agricultura i ramaderia. Cap als anys seixanta del segle XX el turisme cobra molta importància gràcies a la natura tan espectacular, l’esquí i els esports d’aventura. Però a finals del noranta els cellers Torres planten unes vinyes d’altura -entre 800 i 1.000 metres- al terme de Tremp i això obre els ulls a altres petits cellers. Podem dir que això és un revulsiu. Ara hi ha 12 cellers al Jussà i mitja dotzena al Sobirà que fan un vi de prestigi i generen llocs de treball directes i indirectes.
Torna l’agricultura però de més valor afegit?
Estem parlant que d’aquí surten uns vins que una ampolla pot tenir un preu d’entre 20 i 40 euros. Però no només és el vi. Hi ha tres o quatre empreses que fan uns olis espectaculars, també d’alçada amb oliveres sovint centenàries que recuperen varietats locals. I també passa amb el món dels iogurts i formatges, de cabra, ovella o vaca, o amb les ametlles. Són produccions petites però de qualitat que es venen a botigues especialitzades de molts pobles.
Una característica comuna a molts projectes és que estan liderats per gent jove que s’ha format fora i que la distància li ha fet veure la potencialitat del territori.
Fins l’any 2000, part de la gent que marxava eren joves que anaven a estudiar a la universitat, normalment a Barcelona, i ja s’hi quedaven. Jo en soc un. La novetat és que ara tornen. La majoria dels projectes que explico en el llibre són de joves que tornen a casa després d’estudiar.
Una altra constant és la voluntat de fer xarxa, d’ajudar-se els uns als altres.
Efectivament, fer xarxa també explica molt el fenomen. Fa 20 anys un dels problemes del Pallars era que hi havia moltes zones sense cobertura de mòbil i ara gairebé no passa. I la fibra està arribant fins i tot a masies. Això obre la via al fet que no només la gent d’allà tingui les eines per guanyar-se la vida com la resta sinó que professionals d’altres territoris, sobretot de l’àrea metropolitana, vagin allà a fer teletreball. El fet és que les noves tecnologies afavoreixen que la gent estigui en contacte i cooperi. Per exemple, fa uns dos anys es va crear una xarxa de dones emprenedores, que té més de 50 sòcies, amb una vitalitat envejable i que volen que la gent se’n surti i diuen que lluitaran perquè els seus fills es quedin al Pallars i es puguin guanyar la vida.
Quines són les seves lluites?
El Pallars està lluny d’allà on hi ha la gran població del país, el gran mercat. Sort encara que han millorat les coses amb l’autovia de Cervera fa uns anys, també a unes actuacions al port de Comiols i a Artesa que han reduït el temps. Ara s’està batallant perquè des del Sobirà es pugui anar pel port del Cantó cap a la Seu, Andorra i la Cerdanya. D’altra banda, les empreses tenen moltes dificultats per trobar determinats perfils professionals. A vegades és perquè no hi ha habitatge i aquest és un problema molt greu.
Quina és l’opinió que tenen els empresaris de la centralitat de Barcelona?
És freqüent la queixa de la falta d’inversions. Pensen que la baixa població no hauria de pesar tant en les decisions de la Generalitat i que s’oblida un factor molt important com és la gestió del territori. Entre els dos Pallars fan, amb diferència, la comarca més gran de Catalunya, això qui ho gestiona? I posen com a exemple els Alps.
Hi ha pallaresos en càrrecs de responsabilitat a grans empreses i institucions, pensa que fan prou per la seva terra d’origen?
El dia a dia fa que de vegades t’oblides una mica del que passa allà. La distància, amb què des d’allà es veuen les coses de Barcelona, també la tenim aquí del Pallars. Però fa uns deu anys es va crear Pallars Actiu per coordinar el món econòmic de la comarca amb els pallaresos que estem a l’àrea de Barcelona. És una associació publicoprivada amb més d’un centenar de persones que en formen part a títol privat i entre tots oferim ajut de molts tipus als projectes empresarials que comencen, pot ser en forma d’assessorament a l’hora de fer el pla de negoci, o si el que cal és algun inversor de fora.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

El busseig genera un volum de negoci de 37,5 milions anuals

Cornellà de Llobregat
Economia

El Village del MWC mostra els plans locals per reduir la bretxa digital

L’Hospitalet de Llobregat
unió europea

Nou cop de la justícia europea a Espanya

barcelona

Pimec alerta que la sequera ja impacta en 1.500 empreses

girona
economia

La inflació a la zona euro es modera i la situa en el 2,8% al gener

barcelona
economia

Menys hipoteques durant el 2023

barcelona
economia

Estudiaran fórmules per permetre que ACIN compri la Nylstar

blanes
economia

Participació rècord de les empreses catalanes al MWC

Barcelona
economia

Presència catalana a la tensa protesta pagesa de Madrid

barcelona