Economia

Final d’any en un món fràgil

El proper any té coses a favor: s’estalvia, i es consumeix, tot i que moderadament. S’inverteix poc però no podem esperar gran cosa més amb tants sobresalts. De moment, les empreses continuen guanyant diners, contractaran i donaran dividends

A tres setmanes del final d’aquest irregular 2023, s’acumulen fets i notícies que afegeixen risc al futur immediat. Són elements que reforcen la sensació dominant de fragilitat global i local. Generen incertesa i desconfiança però es contradiuen amb una realitat resistent i tossuda, millor de la prevista. Alerta, però, amb les profecies autocomplertes. Aquest és un patchwork amb algunes d’aquestes.

La intel·ligència artificial surt de l’armari. I es posiciona, ara ja definitivament, com un eix de transformació vital i econòmic potentíssim i com la nova batalla per la supremacia corporativa en el món tecnològic. Per sobre del debat ètic que volia assegurar-se que les transformacions de la IA es mantenien en coordenades pactades i proteccionistes, el cas Sam Altman d’acomiadament d’anada i tornada confirma una IA de competència ferotge i amb tots els riscos potencials. Per si de cas, una recomanació: no perdin aquest cop l’ocasió de vincular el seu estalvi i inversió a la tecnologia més disruptiva en dècades. Avisats, per si de cas.

Redsys i els límits del diner electrònic. Van ser només unes hores però la propera vegada pot ser molt pitjor. Redsys té un excessiu domini sobre els pagaments electrònics, Bizum inclòs, i qualsevol fallada del sistema com la de fa dues setmanes es pot convertir en un gravíssim incident amb repercussions molt oneroses. Mentrestant l’euro digital espera per no fer mal a la banca però amb risc de fer-nos mal a tota la zona euro. La confidencialitat que encara preserva el diner efectiu sembla concernir o preocupar poca gent.

Shakira i la diferenciació fiscal per amor. Ara resulta que ha d’arribar la Shakira i el seu advocat, Pau Molins, per fer-nos entendre que la fiscalitat catalana, enormement diferencial a l’alça en relació amb les altres comunitats autònomes rellevants, és determinant per decidir la residència fiscal i per les conseqüències d’enamorar-se d’un contribuent. Les diferències en pressió fiscal responen tant a preferències polítiques com a un tracte discriminatori entre ciutadans que, a nivell de serveis públics, estan immensament més igualats. Per acabar-ho d’adobar, l’impost de grans fortunes creat per homogeneïtzar-ho va ser regulat com un nyap que ha permès no pagar-lo als bonificats de l’impost de patrimoni. Fins quan?

Retorn de les empreses catalanes fugides. En el text del pacte PSOE-Junts es parlava de fer que les empreses que havien marxat tornessin la seva seu social a Catalunya. Amb quina mentalitat es podia dir alegrement això? Amb la que desconeix que les empreses són lliures d’on establir la seva seu social. Jordi Hereu, nou ministre d’Indústria, s’ha afanyat a arreglar-ho: anuncia que promouran les “condicions” per facilitar que les empreses decideixen el retorn. És tan complicat aplicar el seny?

I això qui ho paga? Va estar en el centre de la jornada dels economistes catalans d’enguany però podia ser en qualsevol altre fòrum públic o programa de coalició. Reconèixer que tenim una classe mitjana empobrida i una classe baixa amb greus dificultats és d’una obvietat aclaparadora i cal presentar-hi solucions. El problema és fer-ho sense explicar com finançarem els dèficits de prestacions públiques i com millorem la seva eficiència, tot en una demografia que ens va en contra. En l’obertura de la jornada només una veu va gosar preguntar a l’auditori com ho pagarem. La multiplicació dels pans i els peixos, suposem.

Previsions, percepcions i dades. Els economistes no ho encertem gaire però al fer-ho tan malament com en els darrers dos anys ens hem superat. El consens sobre la recessió de finals del 2021 va quedar en ben poca cosa, i els efectes de la ràpida pujada de tipus havia de ser catastròfica, amb atur desbocat, creixement negatiu i hipotecats convertits en morosos insolvents. Doncs bé, la inflació s’ha frenat prou bé, l’ocupació continua positiva, i la morositat en mínims i amb forta amortització anticipada de les hipoteques. Krugman en parlava recentment: un abisme entre una opinió pública negativa i pessimista, i unes dades reals sorprenentment millors. Fem-nos-ho mirar.

Milei, una segona visió. Durant mesos i anys no en fèiem cap cas, i després setmanes de caricaturitzar el personatge a través del seu gos embalsamat i la fàcil befa al seu histrionisme. Ara, de president, agafa un paper més moderat i algú s’esforça a entendre que és el resultat del desastre peronista i de la corrupció. No sé si les receptes poden ser adequades però segur que han de ser dràstiques. D’altra manera, de molt complicades d’aplicar passarien a impossibles.

2024. El 2023 ha estat millor que el 2022 i millor que els anys pandèmics. El proper any té coses a favor: s’estalvia, i es consumeix, tot i que moderadament. S’inverteix poc però no podem esperar gran cosa més amb tants sobresalts. De moment, les empreses continuen guanyant diners, contractaran i donaran dividends. Els tipus d’interès? Més recorregut a la baixa que a l’alça. Bon any a tothom!



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

ECONOMIA

Barcelona ordenarà els horaris i espais de càrrega i descàrrega al Gòtic i el Casc Antic

BARCELONA

Caldrà teixir encara més xarxa

barcelona

Gelats, cereals i xocolata que beneficien la microbiota

barcelona
David Garcia
Director executiu del clúster català de la Moda (MODACC)

“La moda serà un sector tan regulat com el farmacèutic”

bARCELONA
Contra xifrada
Francesc Muñoz Dorado

Venda ocasional o negoci

Glops compromesos amb el territori i el medi ambient

Cubelles
ECONOMIA

L’Hospitalet supera per primer cop el milió de pernoctacions i fa rècord de turistes el 2023

L’HOSPITAL DE LLOBREGAT
ECONOMIA

Més tractorades d’Unió de Pagesos dimarts i dimecres

GIRONA
estat francès

Tens inici del Saló de l’Agricultura per les protestes dels pagesos

barcelona