Economia

La pagesia gironina tem quedar-se a zero

La campanya de reg perilla i creixen les crítiques per la manca de solucions i de debat polític sobre la gravíssima sequera

El sector reclama que s’activin obres per aprofitar l’aigua regenerada, a banda de la interconnexió entre l’Ebre i Barcelona

L’agricultura gironina va salvar els mobles l’any passat, mentalitzada davant l’escenari de sequera i adaptant-s’hi, amb conreus que demanaven menys aigua i una reducció de superfície que prioritzava les parcel·les més eficients. Tot això, recorda el coordinador territorial d’Unió de Pagesos (UP), Narcís Poch, “amb un 40% de l’aigua respecte a la relativa normalitat de les campanyes de 2021 i 2022”, però aquest hivern càlid i sec se’ls pot fer etern, amb prohibició de regar extensivament a la Muga i unes restriccions que amenacen d’estendre’s per tota la resta de l’Empordà i l’interior.

La pagesia mira al cel. Els sembrats d’hivern van fent, esprement les quatre gotes que han caigut i la humitat ambiental. Creuen els dits perquè plogui abans de finals de febrer i sobretot a l’abril. Però la primavera i l’estiu els neguitegen, i a més del cel, també han començat a mirar cap a l’esfera política i nord enllà, amb les mobilitzacions del camp que han paralitzat l’Estat francès els darrers dies i que han començat a estendre’s.

Tots ho veuen magre, però l’escenari és especialment erm als arrossars del Baix Ter, on el president de l’Agrupació de Defensa Vegetal (ADV) Arròs de Pals, Josep Pericay, admet que la “perspectiva ara mateix és no poder sembrar ni una sola hectàrea d’arrossar”, un fet sense precedents, que “cap persona viva del municipi ha vist mai”.

Al Baix Ter, Poch explica que la dotació d’aigua embassada encara a Susqueda està compromesa fins al març, però ja està sent molt justa fins i tot per als conreus d’hivern. Compten que del 40% de l’any passat, es reduirà a la meitat, només amb un 20% de la dotació habitual, però, en comparació amb una conca del Fluvià “amb cabal zero a la desembocadura durant moltes setmanes el darrer any”, destaca que almenys es podrà continuar treballant. Però Jordi Aulet, president dels regants de la presa de Colomers, alerta que si hi ha restricció de cabal al Ter fins a 0,6 m³ per segon pot ser que l’aigua no acabi arribant al mar.

El recurs dels pous ha guanyat importància, però amb el problema afegit que l’abús d’aigua freàtica afavoreix que se salinitzi l’aqüífer per la pressió del mar. Al voltant de la gola del Fluvià, garanteixen encara l’aigua. I a l’Alt Empordà se n’obriran a la Muga baixa, però pels pagesos no és una bona solució.

Reclamen solucions polítiques

És per això que Pericay reclama que mentre hi hagi aigua els arrossars no quedin a zero, ja que el conreu serveix, de retruc, per mantenir el nivell de la barrera natural freàtica d’aigua dolça. Pel president de l’ADV, caldria desencallar urgentment la canonada de connexió del Consorci d’Aigües de Tarragona (CAT) amb l’àrea metropolitana de Barcelona, per aprofitar excedents de l’Ebre i reduir el cabal d’aigua del Ter que abasteix les comarques de Barcelona, i no entén “per què ERC i Junts no han posat aquesta obra sobre la taula de la negociació amb el govern del PSOE a Madrid”.

Poch i altres veus coincideixen que l’Ebre seria una petita solució a curt o mitjà termini, perquè els embassaments continuaran eixuts fins que plogui. Jordi Ponjoan, president de la Col·lectivitat de Regants Mas Duran de Torroella, hi afegeix que cal aprofitar l’aigua regenerada a les depuradores per al reg. I Pericay lamenta que el 2008 ja hi havia projectes per captar-ne de les depuradores de Palamós, l’Escala o Begur, que continuen abocant-les al mar.

La normativa no ajuda

L’altra queixa generalitzada entre els agricultors fa referència al marc legal, i especialment a la política agrària comuna (PAC) europea, que “obliga a una rotació contínua dels conreus i aquest any, per exemple, toquen lleguminoses” per aspirar a la subvenció europea. Però això no és cap alternativa als arrossars, finques de regadiu fàcilment inundables encara que hi plogui poc, i on l’assegurança agrària (Agroseguro) no cobreix l’aventura d’intentar-hi sembrar a l’hivern blat o farratges, conreus de secà, en el cas que una pluja abundosa negués camps i en fes podrir les arrels.

Dins del cicle, a l’estiu ja donen per descartat altre cop el blat de moro i la userda, amb més demanda hídrica, i el sorgo i el gira-sol tornarien a ser el mal menor per a l’estiu. Però la gran preocupació és la supervivència de les explotacions, quan tot just s’estan barallant per la publicació de les bases d’ajuts per al guaret durant la temporada passada. I enguany ja comencen a plantejar-se, si es queden sense poder regar, exigir compensacions. Una delegació de l’ADV de Pals recollirà a Sevilla l’experiència de productors d’arròs andalusos després de quatre anys de sequera, per traslladar idees sobre possibles mesures de suport i indemnitzacions a la Generalitat.

Al Baix Ter, Ponjoan i Pericay reivindiquen que les explotacions han fet els deures i inversions per estalviar molts milions de metres cúbics d’aigua amb canalitzacions, i també regs per degoteig en fruiters o blat de moro, o experiències com ara la sembra en sec de l’arròs. En aquest darrer conreu, han aconseguit situar el consum en uns 8.000 metres cúbics per hectàrea, al nivell d’una explotació de blat de moro. Però el debat dona per a molt i ressonen tambors de guerra entre la pagesia –que ha fet deures–, les indústries i el sector turístic. Moltes empreses, explotacions i llocs de treball, en conjunt, a la corda fluixa i, alhora, el subministrament domèstic a les llars de tota aquesta mà d’obra i el de tota la resta de residents.

Sense transhumància i més efectes

La sequera continuada dels últims mesos també ha obligat ramaders del Ripollès a no baixar el bestiar a l’Empordà, on cada any feien la transhumància, un fet sense precedents. “Fa 50 anys que ho faig, però aquest any no hi ha ni menjar ni aigua”, denunciava Jaume Batlle a l’agència ACN, i assenyalava que fins i tot els matolls estan morts. El bestiar que hauria d’estar a baix ara pastura els camps ripollesos, però com que tampoc hi ha herba han de comprar els farratges a França a “preu d’or”, el doble del que es pagava. El mateix els ha passat a Jaume Morera i Ramon Carbonell, també de la vall de Ribes, que ja han portat a sacrificar bestiar per reduir la cabana. “Això és insostenible”, avisen, i denuncien que l’administració no els fa costat. Les restriccions tenen impacte, alhora, en granges i poden acabar impactant en la indústria alimentària i els escorxadors.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Unió de Pagesos considera un “pedaç” el decret pel control de fauna cinegètica

girona
Unió Europea

TikTok suspèn el programa de punts de la versió ‘Lite’

Barcelona

Èxit de participació del XXV Fòrum Industrial

girona
economia

Menys burocràcia en els plans d’estalvi d’aigua per ramaders i agricultors

barcelona
Estats Units

Aproven la llei que podria suposar la prohibició de TikTok als EUA

Barcelona
economia

La reducció de la jornada i la plena ocupació centren les reivindicacions sindicals de l’1 de Maig

barcelona
economia

El govern regula el lloguer de temporada per evitar “la picaresca” que frena la baixada de preus

barcelona
GIRONA

L'ATA Xifra en 1.900 milions les indemnitzacions per la nova llei dels HUT

GIRONA
ECONOMIA

Campanya publicitària per atraure turistes internacionals i de proximitat

GIRONA