Economia

Mantenir l’òrbita

El sector dels petits satèl·lits català disposa d’un teixit important d’empreses

La creació d’infraestructures i garantir el finançament adequat són els grans reptes

Un gran cabal d’informació és a l’abast d’empreses de qualsevol àmbit d’activitat
Les companyies del sector competiran en una estratègia d’oceà blau, sense competència directa
La directora d’IsardSat considera que les dades dels petits satèl·lits no estan sent prou utilitzades
El primer grau en enginyeria de satèl·lits s’ha dissenyat d’acord amb les empreses
El suport institucional ha de ser constant durant aquests primers anys per afermar la trama industrial

L’ecosistema d’empreses de la indústria aeroespacial s’enriqueix any rere any, i és un fet que a Catalunya s’està consolidant un estol d’empreses que volen aprofitar totes les oportunitats que ofereix el nou escenari NewSpace o Spaceindustry 4.0, en què, al voltant dels nanosatèl·lits, el sistema espacial de llarg cicle i despesa elevada deixa pas a un model flexible, en què s’escurcen els temps de comercialització i els costos de producció s’abarateixen considerablement. Tanmateix, no s’hi val a badar, i si no es volen perdre oportunitats, és fonamental que millori l’accés al finançament per part de les empreses, i, en aquest sentit, ateses les limitacions de la inversió pública, és fonamental que el capital privat allargui la seva mirada a mitjà i a llarg termini per donar plena confiança al sector. No menys important és que Catalunya tingui aviat un sistema d’infraestructures d’assaig i integració plenament operatiu i que sigui capaç de retenir el talent que genera als seus centres universitaris.

És un fet que estem ja immersos en una altra revolució tecnològica. Amb les constel·lacions de petits satèl·lits d’òrbita molt baixa (VLEO, very low Earth orbit), que s’ubiquen a una distància d’entre 150 km i 450 km de la Terra, es pot obtenir un gran volum de fotos amb més resolució, atès que la proximitat de la Terra fa que no sigui necessari recórrer a les costoses càmeres que fan servir els satèl·lits que operen a òrbites més altes. A més, atès que el nanosatèl·lit navega a òrbites més baixes, pot fer més voltes al planeta i reduir el temps de captura d’imatges: els VLEO permeten transmetre amb un retard de 32 mil·lisegons, en contraposició amb els gairebé 600 mil·lisegons dels satèl·lits geoestacionaris. I el més important és que ara tenim tot un cabal d’informació de dades espacials que, si antany només estaven en mans de governs per a finalitats bàsicament d’intel·ligència, militars o científiques, ara són a l’abast d’empreses de qualsevol sector, amb aplicacions infinites: alertar de plagues en l’agricultura, la gestió sostenible de les zones urbanes, triar la millor ruta per a les flotes pesqueres, mesurar l’eficiència tèrmica d’edificis, etc. En el cas de Catalunya, i segons previsions del mateix sector, aquesta revolució haurà permès que es passi dels 379 treballadors de l’any 2020 als 1.755 del 2025, i d’un volum de negoci de 143 milions d’euros a un de 539 milions. Aquests dies, dins l’estratègia NewSpace, es presentava una nova missió satel·litària, adjudicada a l’empresa Open Cosmos, que llançarà a finals del 2025 un microsatèl·lit de 50 kg equipat amb una càmera multiespectral i un sistema de comunicacions de l’internet de les coses (IdC). Una inversió de 3,4 milions d’euros que eleva fins als 23 milions l’esforç fet per la Generalitat fins ara, amb les missions Enxaneta, Menut i Minairó.

La investigadora Silvia Rodríguez-Donaire, economista experta en el sector aeroespacial i professora a la UOC i la UPC, observa “una relació entre l’evolució futura del mercat de les constel·lacions de petits satèl·lits VLEO i el que van fer al seu moment les companyies aèries de baix cost, ja que també operaran en una estratègia d’oceà blau”, és a dir, permetran a les empreses crear un nou mercat sense competència directa, a través de la innovació, en lloc de competir en mercats existents. En aquest joc de paral·lelismes a què ens convida la professora Silvia Rodríguez-Donaire, si les aèries low cost van saber suprimir serveis gratuïts dels passatgers, en el cas dels operadors de nanosatèl·lits s’ha reduït la redundància de components; si en l’aviació de baix cost es van prioritzar aeroports secundaris i s’operava amb flotes d’avions més petits, en la indústria del nanosatèl·lit es recorre a estacions terrestres més barates per baixar les dades i a externalitzar-ne el processament. En els dos sectors, la innovació tecnològica és decisiva: pel que fa a les companyies de baix cost, serveix per optimitzar l’eficiència d’ús de la flota i el temps de resposta, i, en el cas dels petits satèl·lits, es desenvolupa una tecnologia més compacta i lleugera, que serveix per escurçar els temps de llançament. Com a novetats, si en aviació ara hi ha més rutes directes amb preus de bitllets assequibles amb l’estandardització de les flotes d’avions, pel que fa als petits satèl·lits tenim plenament assentat l’estàndard del CubeSat, així com altres components (càmeres, antenes, bateries, etc..), amb la qual cosa els pressupostos de missions són ostensiblement més econòmics.

Moment propici

Per Mònica Roca, fundadora i directora d’IsardSat, empresa especialitzada en el processament de dades de satèl·lits i presidenta de la Comissió d’Espai de la Cambra de Comerç, es pot dir que “hem arribat a un moment de certa maduresa, en el qual les empreses del NewSpace català han de poder atreure el capital privat per empènyer el seu projecte. En l’actual conjuntura, són moltes les empreses que volen que se’ls subministrin dades al voltant del clima, de la qualitat de l’aire a les ciutats, sobre infraestructures, etc.” Al seu parer, que no és compartit en tot el sector, “ara hi ha capital per invertir en l’espai, per desenvolupar la recerca en navegació, posicionament, energia i altres vectors”. Roca pensa que l’administració ha de tenir un vincle diferent amb l’espai a partir de tot el que aporta de nou el NewSpace: “Hem de trencar amb la inèrcia del passat, i aconseguir que en la col·laboració publicoprivada no tinguin protagonisme projectes vinculats amb defensa.” En analitzar què és el que millor caracteritza l’estat actual del NewSpace a Catalunya, Roca observa que “les dades que s’estan extraient de l’observació des de l’espai no estan sent prou aprofitades: és important que les empreses siguin capaces d’ajustar les dades que tenen a l’abast a productes que resultin útils. En aquest sentit, podem dir que les constel·lacions de petits satèl·lits estan infrautilitzades”. Aquest devessall de dades que són la gran oferta del sector ens revela que actualment hi tenen un rol protagonista les empreses que es dediquen al processament de dades, dins del segment anomenat downstream, quan el que convindria des de l’òptica més estratègica, segons es desprèn dels debats que hi ha en el sector, és que, en el segment upstream, hi hagués més activitat de fabricants de nanosatèl·lits, integradors de sistemes i promotors de missions. Al voltant de l’estratègia catalana de NewSpace, Roca creu fonamental que la joia de la corona de l’estratègia NewSpace de la Generalitat, l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya (IEEC), “hauria d’esdevenir una veritable agència catalana de l’espai, atès que ja impulsa tota mena d’iniciatives vinculades amb la tecnologia espacial”. El sector bull d’activitat, fins al punt que, segons dades de Nanosats.eu, entre el 2022 i el 2027 s’hauran llançat a l’espai fins a 2080 nanosatèl·lits. “Hi ha massa quantitat de petits satèl·lits a l’espai, que pot generar un problema de deixalla espacial. Es pot pal·liar amb la nova normativa, que obliga a la desintegració. Però no pot ser que es llancin tants satèl·lits a l’any.”

Adriano Camps és director del NanoSat Lab de la UPC, el centre de recerca i experimentació des d’on es va llançar el Cat-1, el primer nanosatèl·lit desenvolupat a Catalunya, el 28 de novembre del 2018. Quan se l’interpel·la perquè destaqui les fortaleses del NewSpace català, no dubta a afirmar: “A la gent que surt de les nostres facultats, ja sigui de telecomunicacions i aeroespacial o informàtica, se la rifen.” Però això és també una feblesa: “Els nostres enginyers acaben anant a Alemanya o als Emirats Àrabs, perquè aquí no hi ha prou empreses ni sous prou elevats per retenir el talent.” Relata el cas d’una spin-off en què el CEO cobrava 80.000 euros al mes, mentre que ocupava enginyers amb sous d’entre 1.000 i 2.000 euros.

Sobre l’estratègia NewSpace de Catalunya, Camps creu que “potser està massa orientada cap a l’empresa, i s’està oblidant la universitat, que s’ha de continuar esforçant en les seves tasques de recerca amb una infraestructura de fa 15 anys. Ens demanen que esdevinguem centres tecnològics, però la veritat és que no tenim mitjans.”

Camps recorda que Catalunya va amb un cert retard en el desenvolupament del NewSpace respecte a comunitats com Galícia, on el sector ha rebut un fort suport econòmic de les institucions per aixecar les infraestructures necessàries. Quant al dinamisme empresarial que està mostrant el NewSpace català, Adriano Camps accepta que, “de mercat, n’hi ha, però no sabem si per a tantes empreses. Cal esperar que no es creï un efecte bombolla en què es faci créixer de valor companyies que no valen tant perquè s’han venut a d’altres de més grans”. Per segments, creu que, “de fabricants de satèl·lits, en quedaran pocs; hi haurà més negoci en els serveis i en el tractament de dades, en què faltava indústria”. Camps hi troba a faltar un veritable pal de paller català, paper que podria haver exercit l’antiga Mier, que va ser adquirida per Tryo, absorbida, al seu torn, per la basca Sener. Tot seguint la singladura de les empreses del sector, Camps percep que, “efectivament, no és gens senzill aixecar capital a Catalunya, i només cal veure el cas d’Open Cosmos, que ha hagut d’anar al Regne Unit, perquè allà és més fàcil aixecar capital per créixer”.

Impulsar projectes

Ubicada al Parc Mediterrani de la Tecnologia, a Castelldefels, l’ESA-BIC Barcelona, incubadora d’empreses de l’Agència Espacial Europea, és ara mateix una de les entitats responsables que el teixit català d’empreses vinculades amb el Cosmos es vagi enrobustint. Immersa en la segona convocatòria per enlairar empreses, el seu pla és empènyer divuit projectes durant el període 2023-2025. “El que fem és buscar projectes innovadors, i després ajudem a comercialitzar el servei o producte que ofereixin, ja sigui una nova tecnologia de posicionament o el processament de dades del satèl·lit”, explica la seva mànager, Elisabet Vílchez. I hi afegeix: “No hi ha un retrat robot del projecte, pot ser tant una empresa upstream com downstream, en diversos punts de maduració.” L’auge del NewSpace, al seu parer, respon al fet que “l’accés a tecnologies que antany eren cosa de grans agències estatals fa que ara des del sector privat neixi tota aquesta nova economia”. La funció d’ESA-BIC com a incubadora és fonamental, “per presentar les empreses als inversors, fer de filtre, atès que el capital encara veu el NewSpace com una cosa de ciència-ficció”. Creu que l’estratègia NewSpace conduïda pel govern català “ajuda a trobar oportunitats de finançament, és una col·laboració publicoprivada necessària per donar suport en una primera fase perquè després l’inversor entri en l’acceleració de l’empresa, quan es veu més risc”.

Ha agafat tal volada el sector del petit satèl·lit que ha calgut confegir una formació ad hoc per garantir que es nodrirà de professionals convenientment preparats. El curs vinent començarà el primer grau en enginyeria de satèl·lits a l’Escola d’Enginyeria de Telecomunicació i Aeroespacial de Castelldefels de la UPC (EETAC-UPC), que “neix tot veient les necessitats del mercat, i per això en el seu disseny hi han intervingut les empreses”, com assenyala Cristina Cervelló, directora de l’escola. La nova especialitat “està més adequada al que demana el disseny de satèl·lits, però també a desenvolupar aplicacions per al tractament de dades, perquè no podem oblidar que el negoci està en aquest segment”. Un dels objectius d’aquest grau de quatre anys, sense equivalent a Europa, ha de ser, és clar, que els que s’hi formin romanguin aquí, i per això serà fonamental “el Programa d’Acceleració NewSpace Catalonia, que impulsarà l’IEEC per fer emergir empreses, a les quals s’ajudarà a créixer amb suport financer i mentoratge, tot cercant que els professionals que hi treballin s’hi quedin”. En el primer curs del grau hi haurà 40 alumnes.

Marc Aragón, CEO d’EMC Barcelona, que desenvolupa una tecnologia d’avaluació de les interferències electromagnètiques per a aplicació espacial, veu un sector “amb molta iniciativa però potser inconnex”. “No estem prou alineats, hi falta organització”, lamenta. Aragón també és dels que pensen que “trobar finançament encara és complex”. I hi afegeix: “Una companyia com la nostra, per assentar-se, necessita finançar-se de manera recurrent. Hem de fer validacions per a les quals necessitaríem un laboratori que demana una inversió important.” Aragón sí que percep que “el capital, fons i empreses, comença a mirar-se el sector, però has de tenir una idea que vengui, hi han de veure un retorn ràpid”. En aquest sentit, considera que “cal col·laboració entre els sectors públic i privat, per donar suport financer al desenvolupament d’una tecnologia i el seu test a satèl·lit, que no és cosa barata.”

Francisco Boira, fundador de Kreios, que desenvolupa un nou sistema de propulsió elèctrica per a petit satèl·lit, reconeix: “Estem en un sector que necessita molt finançament, però és així, a Catalunya i a qualsevol lloc del món. Hi ha programes públics, i no és difícil trobar oportunitats si ets una mica proactiu.” Kreios va rebre a finals de l’any passat 325.000 euros en la convocatòria Neotec del CDTI. Boira també posa l’exemple d’Open Cosmos, Pangea i Sateliot per interpretar que “sí que hi ha interès del capital pel sector”.

Si parlem d’invertir, al seu parer les urgències són clares: “Seria un factor referencial per a Catalunya la creació d’infraestructures, laboratoris i cambres de buit, per poder testejar tecnologies; si no, has d’anar fora, com és el nostre cas, que hem d’anar a Alemanya.” A més a més, “les infraestructures poden servir per captar talent de fora, tant empreses que vindrien a fer les seves avaluacions com professionals que vulguin desplegar la seva carrera aquí”. Boira avisa que territoris com Galícia, el País Valencià i Madrid “s’estan posant les piles per construir infraestructura al servei de la indústria”.

Sadiel de la Fe, CTO de Circe, que desenvolupa un programari per detectar senyals d’interferència de radiofreqüència, també considera que en els primers 2-3 anys d’una empresa el problema del finançament és crític: “Durant aquest temps, no tenim res a vendre, ens centrem a desenvolupar, però ens cal finançament per a sous i equipaments.” I els inversors pequen de conservadors: “Et diuen que et vindran a veure quan venguis.” Valora la tasca que fa ESA-BIC, que “et posa en contacte amb bufets d’advocats per resoldre qüestions de patents i qualsevol afer legal”, però el cert és que “el finançament per al sector NewSpace encara no és suficient”. Potser caldria reflexionar al voltant de Luxemburg, un dels models en què s’inspira l’estratègia catalana de NewSpace, que, a banda de constituir una agència espacial orientada clarament al desenvolupament empresarial, té com a eina principal Orbital Ventures, un fons publicoprivat en què participen el govern, bancs i inversors privats interessats en la tecnologia espacial, i que ja ha superat els 70 milions d’euros de disponibilitat per a projectes.

Com s’ha explicat des del sector mantes vegades, el suport institucional ha de ser constant durant aquests primers anys, per afermar la trama industrial que s’està creant. Així mateix, si de debò es desitja atreure inversors, caldrà esvair amb un cos jurídic del tot clar qualsevol ombra d’inseguretat jurídica.

539
milions d’euros
és el volum de negoci del NewSpace català previst per al 2025.
1.775
treballadors
tindrà aquest sector l’any vinent, segons els seus propis càlculs.
450
quilòmetres
és la distància màxima de la Terra a la qual naveguen els petits satèl·lits.

Multitud d’aplicacions de les dades satel·litals

El que s’extreu de l’observació des de l’espai pot servir gairebé per a tot. En anàlisi geogràfica, per al mapatge del territori, per detectar jaciments de petroli i gas, i per oferir imatges pericials per a asseguradores.

En agricultura i pesca, des de l’espai podem mesurar la fertilitat del terreny de conreu i l’estrès pesquer. En seguretat, es poden detectar els incendis, oferir suport en tasques de rescat en zones catastròfiques i predir amb precisió huracans i inundacions. En telecomunicacions, el petit satèl·lit reforça la connectivitat i l’internet de les coses en zones remotes i fa de repetidor de senyals de ràdio. En audiovisual, ofereix imatges de precisió, infrarojos i mapatge 3D. En transport, geolocalitza i gestiona flotes de transport i fa més eficient la mobilitat interurbana. En investigació, el ventall s’obre des de proves biomèdiques a l’espai fins a l’exploració del cosmos, tot oferint suport en missions interplanetàries. Pel que fa al vector ambiental, el petit satèl·lit és peça essencial per al seguiment de l’estat de les glaceres i els pols, l’escalfament global i l’estrès hídric. En el cas concret dels boscos, la informació des de l’espai serveix per al monitoratge d’explotacions forestals i la gestió i ordenació del bosc. En el desenvolupament de la ciutat intel·ligent, el nanosatèl·lit és una eina per recopilar dades sobre els nivells de pol·lució i, en general, els canvis meteorològics de les ciutats, a més de recopilar dades per a la planificació urbanística i dissenyar la infraestructura urbana de l’internet de les coses i oferir connectivitat.

Altres aplicacions tenen a veure amb la vigilància de fronteres i la detecció d’activitats il·legals com el contraban i, en el camp de la defensa, amb la construcció de sistemes de petits satèl·lits antimíssils.

Infraestructures clau per sostenir tota l’estratègia

Tota l’arquitectura del NewSpace se sosté sobre un conjunt d’infraestructures estratègiques, fonamentals per validar noves tecnologies, atreure projectes públics i privats i proporcionar solucions per avançar en R+D+I.

L’aeroport de Lleida-Alguaire, que serà el futur port espacial per a llançadors horitzontals, ara es desenvolupa com un centre de proves de motors coet, per a propulsors de fins a 500 kN. L’aeroport també esdevindrà un parc empresarial.

L’Observatori del Montsec té la funció de teleport de comunicacions satèl·lit, ja que registra poc soroll radioelèctric. Allotja antenes desenvolupades pel NanoSat Lab i gestionades per l’IEEC i està previst que n’allotgi més, per donar servei a missions d’observació de la Terra.

El NewSpace Lab és una iniciativa que vol traçar el mapa d’equipaments vinculats al sector NewSapce a Catalunya, per facilitar-ne i maximitzar-ne l’ús, tant en l’àmbit local com en l’internacional. Es crearà un portal, accessible a tothom, per ser el punt de referència dels equipaments i facilitar-ne així la visibilitat. La iniciativa, un cens de les infraestructures i capacitats existents, també preveu construir nous equipaments, si n’hi ha necessitat.

Per tal de fer accessibles les dades de missions espacials, l’Institut Cartogràfic i Geològic de la Generalitat (ICGC) està creant, amb el Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació (CTTI) de la Generalitat, una plataforma per respondre a les necessitats dels usuaris. La plataforma ha d’aportar beneficis en la recerca en intel·ligència artificial (IA) i Machine Learning aplicada a l’observació de la Terra.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Torroella de Montgrí

Jornada per aprofundir en el turisme inclusiu al Baix Empordà

Torroella de Montgrí
Economia

Els pescadors d’arrossegament de Cambrils dividiran la veda

Cambrils
QUERALBS

FGC alerta que el consistori no ha signat el principi d’acord sobre Vall de Núria

QUERALBS
economia

Nova associació per millorar l’economia i promocionar les Garrigues

Juneda
economia

Catalunya va rebre 1,87 milions de passatgers internacionals per via aèria a l’abril

barcelona
economia

Criteria Caixa es convertirà en el primer accionista de Colonial

barcelona

Girona limitarà els grups de turistes a 25 persones i prohibirà l’ús d’altaveus

GIRONA

L’IRTA converteix les seves explotacions en laboratoris amb nova tecnologia

la tallada d’empordà

Neix una plataforma veïnal que reclama reduir el turisme a la ciutat

GIRONA