Economia

Ruben Sans

President de l’Associació de Joves Empresaris de Catalunya (AIJEC)

“L’empresari segueix veient-se com una figura negativa”

“Si fa uns anys la major part del jovent aspirava a ser futbolista o funcionari, ara volen ser youtubers i viure a Andorra”

“A l’empresa les coses es fan a poc a poc, dia a dia, i amb molt d’esforç i anys de treball; no hi ha manera de saltar-s’ho”

El perfil
Ruben Sans fa quatre anys que és al capdavant de l’Associació de Joves Empresaris de Catalunya (Aijec), una entitat que representa emprenedors menors de 45 anys davant l’administració i la societat. A més d’afavorir l’intercanvi d’experiències, treballen per donar visibilitat al teixit empresarial català emergent.
L’empresa petita necessita que no li posin més pals a les rodes i que s’unifiqui la fiscalitat
Una de les principals activitats anuals de l’Aijec és el Premi Jove Empresari. Per què creieu que és important donar visibilitat a l’empresari més jove?
El factor tractor és important perquè és la via perquè la gent jove vulgui muntar una empresa. Volem compensar tot el negativisme que s’associa al fet de ser empresaris, des de l’aspecte fiscal al de la concepció social que existeix al voltant d’aquesta figura. Ja sabem que tots hem de contribuir a nivell impositiu, però s’hauria de deixar de posar pals a les rodes a les empreses que comencen. La manera d’incentivar la creació d’empreses, sobretot aquelles que transformin la societat per millorar, és ensenyar exemples que han tirat endavant des d’aquí, des de Catalunya, i més perquè en tenim que són referents a escala mundial.
No creieu que amb la fortalesa de l’ecosistema de ‘start-ups’ que hi ha a Catalunya, la percepció de l’emprenedoria i l’empresari ha canviat?
No, gens. Aquest ecosistema no deixa de ser un sector petit i el contagi a la societat és baix, lamentablement. I ho veiem perquè, de la mateixa manera que fa uns anys la major part del jovent aspirava a ser futbolista, després l’opció de futur majoritària era ser funcionari, ara volen ser youtubers i anar a viure a Andorra. Nosaltres el que propugnem és tot el contrari. Apostem per la cultura de l’esforç, per crear empreses, aquí, que estiguin arrelades al territori i amb un impacte en la societat. Tot plegat necessita cuinar-se a foc lent.
Com?
Hauríem de seguir potenciant les vocacions professionals, assumir que es necessiten molts anys per formar-se i assolir coneixements, però un cop aconseguit s’ha de facilitar que hi hagi l’entorn per convertir-se en empresaris. Sense professió és complex tirar endavant una empresa. És important comptar amb espais on poder compartir els problemes de l’emprenedor, tant els tècnics com els de gestió, però també els més emocionals. Per exemple, el primer acomiadament d’un empresari resulta molt dur també. Ningú es fa empresari per haver de fer acomiadaments. Per això des de l’Aijec organitzem trobades que ens ajudin a minimitzar els errors. A més, es tracta de potenciar tant l’empresa més petita com la més gran, i molts cops es tendeix a oblidar-se dels petits, malgrat que el nostre teixit empresarial està format per autònoms i microempreses.
I què creu que caldria fer per ajudar aquest perfil d’empresa?
Més que ajuts, el que necessita l’empresa petita és sentir-se menys perseguida per part de les administracions i a més simplificar la fiscalitat: no dic que baixi, dic que s’unifiqui. Ara que estem en període d’eleccions, s’ha d’entendre que hem de garantir l’estabilitat perquè les empreses puguin consolidar-se. No serveix de res crear un munt d’empreses si tenen una mortalitat d’un, dos o tres anys, perquè no és fins que no passen deu anys de vida que l’empresa es consolida, crea ocupació i retorn a la societat.
Quines limitacions us trobeu pel fet de ser joves empresaris?
No hi ha tantes limitacions per una qüestió de l’edat, sinó més aviat pel fet d’estar començant l’empresa. És, sens dubte, el que desperta més recels. Afortunadament, comparat amb la resta del món i malgrat tot, som un país amb un clima favorable per emprendre.
Catalunya ha estat tradicionalment un país amb major pes de l’emprenedoria. Hi ajuda, la tradició?
Sí, però la història s’acaba molt ràpid. Està bé tenir un bon històric, però quan comences no et serveix de res que trenta anys enrere li hagués anat bé a un altre. De fet, des de l’Aijec ens hem adonat que ens ajuda molt aprendre de l’experiència d’emprenedors que han passat recentment per situacions similars.
Us presenteu com una associació que aspira a fomentar la cultura de l’esforç. És un missatge que agafa més força venint d’altres joves?
És veritat que és una frase molt gastada, però creiem en la cultura del treball i de l’esforç com a contraposició a la cultura de la immediatesa. L’antítesi a fer-se gran molt ràpid, a guanyar diners molt ràpid: això és bastant incompatible amb l’empresa. Amb el model de les start-ups potser funciona diferent, però al nostre teixit empresarial les coses es fan a poc a poc, dia a dia, i amb molt d’esforç i anys de treball; no hi ha manera de saltar-s’ho.
Creieu que l’emprenedoria és una àrea en què s’hauria d’incidir més des d’etapes educatives inicials?
L’educació ha millorat els últims anys. Per la nostra banda, hi ha socis que fan xerrades en instituts, escoles, universitats. Els volem transmetre que no importa si tens molts diners o pocs, però sí que has de buscar una estabilitat per tirar endavant un projecte. De fet, més del 60% dels nostres associats són la primera generació d’empresaris de la seva família, no tots tenen un patrimoni al darrere.
L’Eurostat acaba de publicar que l’Estat espanyol té les pitjors dades de l’atur juvenil d’Europa.
O comencem a fomentar que es creïn noves empreses que puguin ocupar aquesta gent, o el teixit actual és impossible que pugui absorbir el volum de gent jove que no té feina. Cal veure l’autoocupació com una sortida, que a més genera llocs de feina a mesura que va consolidant-se.
Ha estat escollit nou vicepresident dels joves empresaris europeus i us vau incorporar al G20 jove. Per què?
Volem aprendre el que es fa bé a fora però també el que es fa malament, per evitar-ho. Aquí tenim molt per aprendre en l’aposta per la recerca i la innovació de l’empresa que es fa a la majoria dels països europeus.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
habitatge

Tombat el decret del govern per regular el lloguer de temporada

barcelona

Creuers, ‘champagne’ i caviar

conseller de famílies empresàries
economia

Els hotels reben 1,7 milions de turistes a l’abril

Barcelona

Promocionen l’oferta enogastronòmica i d’alta gamma a Manchester

GIRONA
CALONGE i ST. ANTONI

Bona acollida de la jornada de portes obertes del Campus de l’Experiència

CALONGE I ST. ANTONI
política

Sánchez retira la llei del sòl per evitar que el PP voti el vet d’ERC i Junts

madrid
QUERALBS

Posicions enrocades en les negociacions per la nova concessió de Vall de Núria

QUERALBS
economia

El Cercle d’Economia insta els partits a “sortir del seu bloc” per assolir acords

barcelona
FIGUERES

Tramiten més llicències d’obra major en 5 mesos de 2024 que en tot 2023

FIGUERES