Vaga industrial
El seguiment de la vaga als principals centres de producció i als polígons va superar el 90%, segons els sindicats majoritaris
El bloqueig dels piquets dels accessos als polígons va ser una de les claus de l'èxit en el control del pas dels treballadors
La jornada es va desenvolupar sense incidents remarcables
La sensació a les zones industrials del Camp i l'Ebre era ahir de tancament total
La producció es va aturar als polígons industrials i el paisatge d'inactivitat va ser la tònica. Sigui per convicció, per l'efecte dominó en l'aturada a les grans empreses o per la falta de logística. Una suma de factors que, en definitiva, van deixar un panorama insòlit als principals polígons del Camp i l'Ebre. Segons dades de Comissions Obreres, els tres polígons del Baix Penedès van registrar una aturada del 95%, i els de Riu Clar, Entrevies, Agroreus i Constantí, entre altres, es van convertir en un mas robat. L'aturada industrial, on van abocar molts esforços, va satisfer els sindicats convocants de la vaga.
Els piquets es van situar a les entrades dels grans complexos industrials. L'aturada als polígons químics de Tarragona era avalada pels serveis mínims pactats amb anterioritat entre els principals sindicats i la direcció de les empreses. El sector, amb una forta cultura sindical, va garantir l'accés als treballadors dels serveis mínims a les plantes de producció continuada, que s'estableixen entre un 20% i un 30% de la plantilla. La patronal de l'empresa química (AEQT) destacava que no s'havien produït incidents remarcables, “a excepció de l'acció dels piquets”, que va impedir “l'entrada de treballadors en la franja horària de les vuit a les deu del matí”. El torn de treball d'aquesta franja horària, comentaven els sindicats, “no es correspon amb els torns de producció” i, per tant, no tenia a veure amb el personal que havia de garantir els serveis mínims. Està previst que avui l'AEQT, una vegada computades les dades dels quatre torns afectats per la vaga, doni a conèixer quins efectes ha tingut l'aturada en la producció.
Un 75 % de seguiment a Lear de Valls i serveis mínims a Frape
A l'empresa Lear, la que comptabilitza el major nombre de llocs de treball del polígon industrial de Valls –1.400 treballadors i 800 són de producció–, el seguiment de la vaga va ser d'un 75%, segons els representants del sindicat CCOO. Els piquets es van concentrar a la porta d'aquesta empresa en els diferents torns de nit, matí i tarda, fent passadís i xiulant els treballadors que sortien i entraven a les instal·lacions. Es dóna la circumstància que uns dels escridassats van ser dos dels regidors socialistes de l'Ajuntament de Valls, Josep M. Roset i Josep Ramon Moreno, que treballen com a tècnics en aquesta companyia. Els Mossos d'Esquadra van vigilar en controls periòdics les actuacions dels piquets, que també van ser presents a les empreses Ikea i Kellog's. L'activitat de circulació de vehicles i camions al polígon era similar a la d'un diumenge i als autobusos en què es traslladen els treballadors a l'empresa Lear hi viatjaven entre quatre i cinc persones.
A la Conca de Barberà, d'altra banda, la principal empresa de la comarca, Frape Behr, que disposa de dues factories al polígon Plans de Jori de Montblanc, només funcionaven els serveis mínims i la jornada es va desenvolupar amb absoluta normalitat. Pel que fa als cellers vitivinícoles, que estan en plena campanya de la verema, l'activitat no va quedar afectada perquè les cooperatives no van tancar.
Un 80% d'aturada a l'Ebre
En el cas de les Terres de l'Ebre, els sindicats valoraven que la vaga havia tingut un seguiment del 80% als principals polígons. “Fent una volta amb cotxe a les deu del matí pel polígon Baix Ebre, la sensació era de tancament total”, afirmava el secretari general de la UGT de l'Ebre, Wifredo Miró. L'acció contundent dels piquets havia estat efectiva, i les barricades als principals accessos va servir “d'excusa” perquè alguns treballadors als quals no es permetia fer vaga poguessin secundar-la, segons Miró. De fet, al polígon Baix Ebre només funcionaven els serveis mínims i de manteniment d'empreses com ara Olisefi, YKK, Rehau o Polialco. Segons els sindicats, l'activitat també era testimonial al polígon electroquímic de Flix, a la nuclear d'Ascó i als polígons del Montsià.
