Com m'agrado
Fa uns anys, en un curs que impartia a l'IE Business School sobre digital media management, un alumne, en el comentari de les enquestes, va dir que la meva classe no li agradava perquè ell esperava un guru i jo, malgrat tenir molt coneixement, no tenia ni idea de com demostrar “claror cristal·lina” en allò que deia sobre el futur.
M'ho vaig prendre com una cosa puntual fins que, darrerament, en conferències sobre economia digital i xarxes socials, m'he trobat a gent que insisteix en el mateix, sóc un guru i volen seguir la meva religió. Haig d'emplenar Twitter amb caràcters i seguir milers de persones perquè em segueixin altres milers , m'haig de fer un fan site a Facebook pel bé de la humanitat, i haig d'escriure al bloc explicant de quin color seran les naus espacials del futur.
Des de fa unes setmanes he decidit anar a les conferències amb una samarreta on hi diu “No guru inside”. Ni sóc ni tinc ganes de ser un guru. He estudiat tota la vida per entendre com funcionen el món i les persones, per aprendre a pensar i per evitar que em prenguin el pèl. I, tot i així, cometo molts errors. Però l'error que no penso cometre és el d'adoctrinar la gent. Els meus alumnes en general -tret d'aquells que vénen buscant la llum- valoren el fet que tingui un perfil peculiar i complementari. El meu doctorat em va ensenyar l'ús del mètode científic i l'argumentació, els meus anys com a empleat, directiu i emprenedor m'han permès conèixer les trinxeres i viure la pressió d'un compte de resultats i d'un cap, dirigir un equip, contractar i acomiadar gent... Això m'ajuda molt a tenir els peus a terra quan dono classes, fent més preguntes que respostes però intentant donar sentit a tot plegat perquè sigui d'utilitat.
M'agrada jugar al pòquer i una de les primeres coses que hi vaig aprendre és que no es pot guanyar sempre. A la vida és igual. El bon jugador de pòquer és aquell que quan perd, perd poc però quan guanya, guanya molt, i per tant sap perdre i ho gestiona. Però el guru mai s'equivoca. El guru, el superdirectiu i el superemprenedor són éssers imaginaris que mai han comès un error i que han sabut veure el futur com ningú més el pot veure. I per això volem que ens toquin amb la punta dels seus dits per traspassar-nos la seva habilitat.
Diu la meva amiga Martha Williams que “al món hi ha dos tipus de persones, les que tenen clar el que volen i les que no, i les primeres utilitzen les segones per obtenir-lo”. En aquest entorn tecnològic, sembla que hem abandonat la capacitat per determinar els nostres propis objectius, i els gurus, igual que els venedors de pics i pales a la febre de l'or s'enriquiran a costa nostra. Comencem a pensar i a aprendre de nou. Comencem a entendre la tecnologia i a aplicar-la per millorar les nostres vides. Per això dono classes i per això m'agrada. Sóc professor, és el meu ofici. No sóc ni training manager ni coach . I com a professor, en comptes de donar a la gent el peix a la mà en forma de visió sobre el futur, els ensenyo a pescar.
