Carta adreçada als qui correspongui governar

Les travesses sobre quan acabarà la crisi s'estan deixant de realitzar. Eren pèrdua segura per als amants de jocs d'atzar i estan evidenciant un fracàs d'organismes econòmics i de teòrics de l'economia que, una vegada i altra, han realitzat prediccions i que, en igual nombre de vegades, han hagut de rectificar.

Segur que, per complexa i inèdita, la situació ha estat impredictible i, per això, ha generat greus dificultats i moltes discussions sobre les millors receptes públiques i privades a aplicar per a minimitzar els danys de la crisi i per a facilitar vies de sortida d'aquesta situació d'inestabilitat econòmica.

No obstant això, sembla que existeix la coincidència que la internacionalització és un camí imprescindible per a sortir d'aquesta situació. Una condició necessària a la qual cap estratègia més global pot renunciar com a element prioritari.

Existeixen moments en el calendari polític en els quals toca, de forma obligatòria, prendre decisions que afectaran a mitjà termini i condicionaran el futur. Els Pressupostos Generals de l'Estat per a 2011 elaborats pel govern reflecteixen la complexitat de la situació. Creixement optimista i, tanmateix, insuficient per a la gran demanda de despesa i inversió que fa falta.

El tractament de les polítiques de suport a la internacionalització és insuficient i, per descomptat, dista molt del que hauria de ser per la importància objectiva per i del gran consens que existeix sobre els seus beneficis per a la nostra economia.

Esperem que en el procés de tràmit parlamentari es rectifiquin les dotacions per a la internacionalització de les nostres empreses i la nostra economia.

Organismes clau com l'ICEX no han de veure disminuir els seus recursos. I si a això li afegim l'excepcional estratègia d'optimització empresa dels seus responsables executius, el resultat serà més empreses en els mercats internacionals, majors volums d'exportació, més empreses amb establiments en l'exterior i al cap i a l'últim major activitat amb els coneguts efectes positius sobre creixement i ocupació.

No hi ha d'haver dubtes referit a això, que no les hi ha, però els nostres representants parlamentaris han de tenir molta fermesa en aquest plantejament.

El conjunt d'actors, públics i privats, que tenim com a objectiu la promoció de la internacionalització hem de ser capaços d'aconseguir que aquesta sigui una prioritat no solament de discurs, sinó també de fets. En cas contrari les empreses no ho entendran.

Es percep en l'ambient de la política a Espanya que ens endinsem en una etapa de múltiples eleccions, i que els resultats seran cada vegada més crítics per al futur de molts aspectes però molt espacialment de la nostra economia, base fonamental del nostre model d'Estat.

Però també és cert que cada vegada són més els que passen a engrossir el grup dels descontentaments, escèptics i sobretot resignats amb la incapacitat de la classe política per a liderar el retorn de la senda de la il·lusió, la confiança i l'autoestima que necessitem com a país.

Aquest ha de ser un objectiu prioritari per a aquells en els quals els ciutadans dipositin la seva confiança, i això solament ho assoliran amb treball, rigor i fets. Les paraules, com les travesses sobre la fi de la crisi, s'han deixat de portar.

La primera cita és a Catalunya, després vindran els altres comicis electorals municipals i europeus i les eleccions generals d'àmbit estatal, així com les autonòmiques per a tot l'Estat. Als que els correspongui legislar i als que els correspongui governar després de les eleccions els demanem que actuïn amb valentia, rigor i decisió per a recuperar la il·lusió de la societat. Solament així, amb el convenciment i l'esforç de tots, sortirem endavant.