Empreses

Bluespace balanceja el negoci cap a Madrid però no traslladarà la seu

L'empresa catalana de lloguer de trasters està immersa en un fort procés de creixement concentrat en tres ciutats de l'Estat. El pla és que Madrid sigui el 50% de l'activitat; Barcelona, el 30%, i València, la resta

Cada any dediquen 1,9 milions a donar a conèixer el servei a la població

Bluespace, la firma catalana de self-storage o lloguer de trasters líder a l'Estat, té el focus en el mercat immobiliari a la recerca de tres edificis amb els quals preveu aquest any tancar la primera fase de creixement i arribar als 23 centres a l'Estat espanyol. Després de la darrera adquisició d'un immoble al barri de Salamanca de Madrid, Bluespace disposa de nou centres a Barcelona i voltants, vuit a la capital de l'Estat i tres a València. Dels tres que té previst adquirir en els pròxims mesos -en virtut del pla d'expansió- dos seran a Madrid i un a Barcelona.

D'aquesta manera, a poc a poc l'eix del negoci s'inclinarà cap a Madrid. El director general i fundador de l'empresa, Alexander Ruckensteiner, justifica aquesta orientació només per raons demogràfiques: cal pensar que el client potencial d'un centre de trasters o minimagatzems és qualsevol persona o empresa situades en un radi d'entre cinc i deu minuts en cotxe del centre. El seus càlculs són que si a Madrid hi viuen 5,2 milions de persones; a Barcelona, 3,2 milions, i a València, al voltant d'un milió, l'objectiu és anar creixent en aquests tres mercats en una relació de 50%, 30% i 20%, aproximadament. Cal pensar que Bluespace vol arribar als 50 centres en els pròxims cinc anys.

Però Ruckensteiner, d'origen austríac, condiciona aquest esquema d'expansió a les oportunitats que hi hagi al mercat. El director general explica que hi ha tres factors que acaben influint en l'elecció d'un edifici per a la seva transformació en un centre de self-storage: en primer lloc, la ubicació -que tingui massa crítica al seu voltant-, el preu -i ara és un bon moment perquè s'ha moderat- i, per últim, els plans urbanístics del municipi -“el districte del 22@ no permet l'activitat de Bluespace”, posa com a exemple Ruckensteiner-.

UNA DÈCADA.

El creixement de Bluespace ha estat fulgurant. El primer establiment va obrir les portes a l'Hospitalet (Barcelonès) l'octubre del 2002. Tres anys i quatre centres després, Pramerica Real Estate Investors, el braç inversor de l'asseguradora nord-americana Prudential Finantial, va entrar en la companyia per finançar l'expansió. A final d'aquest any Bluespace disposarà de 23 centres (afegint-hi els tres que resten per comprar) i Pramerica, que ha participat en altres gestores de minimagatzems europees, haurà invertit 65 milions d'euros i haurà pres posicions en la firma catalana fins al 85% de la societat. El 15% restant està en mans de Ruckensteiner.

Però, com ja s'ha dit, aquí no queden les coses i els responsables de Bluespace ja s'han marcat l'objectiu d'arribar als 50 centres en els pròxims cinc anys. En aquest horitzó, els 75 treballadors de la plantilla també s'hauran duplicat.

El desplaçament cap a Madrid va fer replantejar als responsables de l'empresa si traslladar la seu central, que és a Sant Just Desvern (Baix Llobregat), però finalment ho han descartat, perquè a Barcelona hi troben els perfils professionals en gestió, sobretot en màrqueting per internet, i el suport logístic, que difícilment troben en altres parts. Amb tot, Ruckensteiner no estalvia crítiques a la baixa motivació i qualificació del treballador a tot l'Estat, tot i la crisi.

Bluespace, que va facturar 13,9 milions el 2010, un 25% més que en l'exercici anterior, preveu finançar aquesta segona fase d'expansió amb un percentatge de recursos propis elevat. Ruckensteiner explica que ha estat la norma de la casa (35% capital social i 65% finançament aliè), però que en l'actual context de dificultats per palanquejar-se amb finançament aliè, la proporció s'ha mogut cap al 50% i 50%. El màxim executiu de la firma no descarta l'entrada de nous socis inversors: “La fórmula dependrà de la velocitat del creixement”.

Ruckensteiner creu que una de les claus de l'èxit és la concentració en tres nuclis urbans, fet que permet optimitzar la gestió i la publicitat. Pot semblar un tema menor, però l'empresa catalana dedica cada any 1,9 milions a donar a conèixer el servei. Bluespace calcula que només el 40% de la població el coneix i només un 5% l'ha utilitzat algun cop, quan al Regne Unit és el 80%. És clar que hi ha marge per créixer.

Ruckensteiner explica que dels 65 centres de lloguer de trasters que hi ha a l'Estat, 20 són vells guardamobles. Dels 45 restants (que ofereixin servei 24 hores i accés privat), la meitat són de Bluespace. El color corporatiu és el del mar Mediterrani, diu l'executiu.
Facturació
13,9 M€
Treballadors
75
Any de fundació
2002
La Clientela

Un termòmetre de l'economia

S'estima que el 25% de la població, almenys un cop l'any, té la necessitat de llogar un minimagatzem, ja sigui per canvi de pis o per guardar els arxius de l'empresa o per deixar el gènere de la botiga. Aquest percentatge disminueix en èpoques com l'actual que semblen paralitzar la presa de decisions per part de la població. Així, el negoci de trasters esdevé un termòmetre ideal de l'economia. Bluespace va detectar una forta aturada a Barcelona el 2010 però una recuperació aquest any amb increments del 25%.

De la clientela de Bluespace, el 65% són particulars -la meitat per circumstàncies puntuals i l'altra meitat, amb caràcter permanent, per guanyar espai a casa- i el 35%, empreses.

La firma catalana té uns 12.000 clients actius i uns 25.000 serveis anuals. El 15% arriben per recomanació d'amics.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
ECONOMIA

Came Parkare s’instal·larà al parc de l’Alba

CERDANYOLA DEL VALLÈS

Compradors d’or, paranoics o assenyats?

Barcelona

El negoci de les caixes fortes reneix

barcelona
Ruben Sans
President de l’Associació de Joves Empresaris de Catalunya (AIJEC)

“L’empresari segueix veient-se com una figura negativa”

Barcelona
DE MEMÒRIA

Línies d’ultramar (1906)

PROFESSOR DE POLÍTICA ECONÒMICA DE LA UB (1967-2016)
Tecnologia

La Mobile World Capital vol lluir “el llegat” que deixa el MWC

Barcelona

El mercat posa a prova la joiera responsable

barcelona
Contra xifrada
Jordi Garriga Riu

L’actiu de la natura

Floox ja té al mercat el seu carregador ràpid compacte

L’Hospitalet de Llobregat