Borses, casinos i subhastes per als Rics d'Orient

Al sud de la Xina persisteixen dos petits enclavaments d'origen colonial amb el seu marc jurídic, que actuen com a vàlvula d'escapament del gegant asiàtic. Hong Kong i Macau gaudeixen d'una gran llibertat pels acords d'integració en la República Popular del 1997 i el 1999, respectivament. Allò que està prohibit al continent xinès, esdevé no només una activitat permesa a les excolònies sinó fins i tot la base de les seves economies. Amb la Xina cada cop més rica, les regions de Macau i Hong Kong s'han especialitzat a canalitzar els diners dels xinesos cap a noves destinacions, entre les quals,i cada cop més, hi ha empreses estrangeres.

Després que la xacra de l'opi condemnés la Xina a la decadència, el govern comunista volgué eradicar els vicis de la societat prohibint la droga, la pornografia i el joc, tot i que, com a tot arreu, les excepcions són freqüents. L'excolònia portuguesa de Macau és l'únic indret on els casinos són permesos i fins i tot promoguts. El 2006, els casinos de Macau superaren els de Las Vegas en recaptació, amb 6.900 milions de dòlars respecte dels 6.600 milions dels americans. El 2010, la ciutat xinesa tancà l'any amb una recaptació rècord de 23.000 milions.

A l'altre extrem de la badia hi ha la ciutat de Hong Kong, que aviat quedarà unida amb Macau per un pont de 23 quilòmetres de llargada.

Com a Macau, l'excolònia britànica ha fet de la prohibició xinesa la seva font de riquesa. Aquí l'origen és el règim xinès de control de canvis, que impedeix la lliure circulació de la seva moneda fora de les seves fronteres. Hong Kong és l'únic indret on s'admeten transaccions en iuans, i s'utilitza com a banc de proves amb vista a una futura lliure circulació. Avui dia, els dipòsits en iuans autoritzats a particulars i empreses a Hong Kong arriben als 90.000 milions de dòlars, i fins i tot s'hi permet emetre bons en iuans, una opció que ja han utilitzat multinacionals occidentals com ara McDonald's, Unilever o Caterpillar.

La ràpida acumulació de riquesa a la Xina es reflecteix a les botigues, la borsa o les subhastes de Hong Kong. El mercat de valors de la ciutat ha estat el més actiu dels últims anys i només el 2010 s'hi feren 73 sortides a la borsa per valor d'uns 55.000 milions de dòlars, amb empreses com ara Rusal (Rússia), L'Occitane (França) o Prada (Itàlia).

En les subhastes, els xinesos representen un 70% de les transaccions, la qual cosa ha situat Hong Kong com la tercera plaça de subhastes del món i com la primera en el sector del vi. Alguns cellers europeus estudien no només vendre-hi el vi més preuat sinó tot el seu negoci.

Amb el desplaçament progressiu de l'estalvi i del capital cap a l'Orient, cada cop haurem de tenir més en compte llocs com ara Hong Kong, que esdevenen un punt de connexió entre aquesta gran reserva de recursos i el món exterior.

Des del 2008, la Xina és ja el primer estalviador del món i aviat representarà un terç de l'estalvi global.

Amb un país necessitat de recursos com és el nostre, la captació d'aquest capital emergent continua essent un gran repte amb vista al futur.