L'any de les relacions
En un món globalitzat i connectat no ha quedat més remei que relacionar-se
Ja ha acabat el 2011 i és època de fer balanç, però per a molts el compte de la vella, la cosa aquesta dels ingressos i les despeses, no tindrà un equilibri fàcil. Intentant treure alguna conclusió del 2011, crec que ha estat l'any de les relacions, això sí, relacions “desequilibrades”.
En primer lloc, per l'eclosió a Espanya i al món de les xarxes socials. La revista The Times triaria com a persona de l'any el manifestant, “protester”, que en molts casos s'ha servit de les xarxes socials per expressar la seva opinió i la seva anàlisi, per comunicar-se en general i per organitzar-se per a l'acció en particular.
La primavera àrab, entre molts altres factors importants, va tenir com a protagonista destacat les xarxes socials, fins al punt que els grans del sector, com ara Google, buscaran la manera d'ajudar a esquivar censures i talls de comunicació.
La inversió en mitjans, segons Zenith Optimedia, creixerà el 2012 un 4,7%, més que el PIB mundial, impulsada sobretot per la inversió en mitjans digitals, i d'ells principalment en mitjans socials. No obstant això, la bretxa digital creix i creix.
En segon lloc, el 2011 ha estat l'any de les relacions per la necessària col·laboració entre països. I és que si bé la crisi va començar deixant a cadascú a casa seva intentant rentar la roba en la intimitat, s'ha acabat a poc a poc amb tots ajuntant-se per buscar solucions consensuades.
Hem vist Obama amb Barroso i Vampuy; Merkel i Sarkozy convertint-se en Merkozy; els líders xinesos i àrabs visitant regularment països de l'un i l'altre costat, i moltes reunions. De fet, una de les notícies més sonades del final de l'any ha estat l'aïllament de Cameron, que no ha volgut relacionar-se amb ningú. “Hi ha tempesta en l'estret, el continent està aïllat.”
Deia el mestre Quintana que les solucions als problemes econòmics són polítiques. En un món globalitzat i connectat no ha quedat més remei que obrir-se i relacionar-se per buscar solucions, perquè l'impacte de cada decisió afecta de manera reflexiva tots els altres i, per efecte boomerang, a un mateix. Així, els polítics han estat tot l'any en l'ull de l'huracà arreu del món, juntament amb els banquers i aquests grans desconeguts, els mercats.
Finalment, ha estat l'any de les relacions“dolentes”. No només al nostre país, on trames com la de Gürtel han fer empitjorar la imatge que tenen de nosaltres al món, fent molt probable que el nostre lloc en el rànquing mundial de països corruptes pugi amb força, sinó arreu del món, on els escàndols polítics i empresarials han minat la confiança de la gent molt més del que la gent ha minat la confiança dels pobres mercats.
Els banquers, agents de qualificació, i altres responsables de la crisi actual, segueixen en els seus llocs gaudint de més oportunitats per seguir fent el mateix.
