La Borsa
Més valors
Economia

El Superregulador i la criptonita

El projecte de recentralització a l'Estat espanyol no només té el component territorial. El nou avantprojecte de llei de reforma dels reguladors posa de manifest la voluntat del govern espanyol de concentrar el poder sobre els diversos mercats en els seus ministeris, buidant de competències els reguladors sectorials i convertint-los en simples supervisors. La futura Comisión Nacional –sempre nacional – dels mercats i la competència (CNMC) es convertirà en un superregulador que agruparà totes les agències que hi ha fins ara, però perdrà pràcticament totes les potestats de regulació i arbitratge en els mercats. Un resultat col·lateral d'aquesta reforma serà la pèrdua d'un òrgan regulador a Catalunya com la Comissió del Mercat de les Telecomunicacions (CMT), que passarà a ser tan sols una subseu amb escàs poder de decisió. Ha durat ben poc, la limitada descentralització iniciada per Zapatero.

Els reguladors juguen un triple paper i, per aquest motiu, s'han promogut en les últimes dècades a Europa. Per un costat, tenen el paper d'arbitrar en els mercats amb l'objectiu de vetllar per l'interès general – el que vulgui dir aquest concepte – tot protegint els consumidors i usuaris de l'abús de la indústria, molt especialment en mercats on hi ha poder de mercat i possibilitats de col·lusió empresarial. En segon lloc, arbitren per garantir que no hi hagi pràctiques anticompetitives que vulnerin el lliure joc de la competència entre les empreses. I finalment, protegeixen la indústria d'interferències i intervencions arbitràries dels governs, i els usuaris, d'una política industrial capturada per la indústria. En definitiva, els reguladors protegeixen els usuaris de la indústria i del govern, a la indústria del govern i a les empreses entre elles.

La suspicàcia sempre ha envoltat les agències reguladores. Perquè aquestes puguin fer el seu paper cal que siguin plenament independents, i això sempre ha estat en qüestió. A més, en temps d'austeritat, pot tenir sentit una racionalització dels diversos òrgans, però res no justifica que la solució sigui una fusió que, en lloc d'enfortir els reguladors, a la pràctica els liquida.

Quines conseqüències hi haurà? El PP en els seus anys de govern es va caracteritzar per una política industrial basada en la protecció i promoció dels campions nacionales. Aquesta política funciona amb un supòsit: els interessos de les grans empreses multinacionals espanyoles, estan alineats amb els interessos generals de l'Estat i la seva economia. És a dir, si a Telefònica els van bé les coses, a l'Estat, també. Sovint la política industrial entra en conflicte amb la política de defensa de la competència, però aquest conflicte es dilueix quan no hi ha reguladors específics i independents. La prova és que el dia 14 de Febrer Telefònica va presentar l'informe “Modelo organizativo de autoridades nacionales de regulación y competencia en España” que curiosament ha estat la proposta del govern de Mariano Rajoy. El resultat? Un superregulador envoltat de criptonita.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
economia

Repunt de les exportacions del sector agroalimentari

Vols regulars d’Andorra a Madrid a partir de l’hivern

Andorra La Vella
economia

Empleats de Banc Sabadell fan una protesta contra l’ERO

El Congrés aprova una esmena que obliga Aena a baixar el lloguer dels locals comercials d’aeroports

Madrid

Confecat veu una manca de suport “flagrant” al sector turístic per part de l’administració: “Hi ha molt poca empatia”

barcelona

Les patronals expressen “greu preocupació” per un possible augment de la pressió fiscal que el Govern nega

barcelona

El preu de la llum pujarà més de set euros en un dia

Madrid

La crisi dels microxips provoca una caiguda de la producció de vehicles del 25,3% entre gener i agost respecte al 2019

madrid

Un centenar de treballadors protesta contra l’ERO al Banc Sabadell davant la seu de la capital vallesana

Sabadell