De la crítica a la catàstrofe

Fa un parell d'anys, la premsa britànica va popularitzar les racistes referències als PIGS (porcs), acrònim insultant per comentar els problemes econòmics que tenien Portugal, Irlanda (i/o Itàlia), Grècia i l'Estat espanyol (Spain). Ara, quan el problema grec ha deixat de ser el més urgent per a l'eurozona per passar a ser-ho l'espanyol, l'ús del tòpic continua vigent. I si, majoritàriament vista des de fora, Espanya és tota una, plena de sol, de bailaoras de flamenc i matadors de toros, fins i tot les anàlisis econòmiques, i alguns estirabots, hi fan referència.

El darrer, i molt recent, estudi de J.P. Morgan sobre l'estat de l'economia espanyola assegurava que el govern de Mariano Rajoy havia d'“agafar el brau per les banyes”. L'expressió és comuna també en anglès, “taking the bull by the horns”, però en referir-se a l'Estat el lloc comú era part significativa de la cita. I el toro que cal agafar no és cap altre que el de la bombolla immobiliària que és a l'arrel de la complexa situació del sistema financer espanyol i, especialment, en la intervenció de Bankia.

Dijous el comentarista del Wall Street Journal Christopher Bjork ho expressava en els termes següents: “L'Estat espanyol s'enfronta a un problema immobiliari massiu.” Quin pot ser el cost? Bjork respon: “Els bancs espanyols tenen 184.000 milions en actius tòxics immobiliaris en els seus balanços, i el problema no desapareixerà si no s'elimina una part significativa d'aquests actius. Morgan Stanley espera que la xifra final arribi als 70.000 milions.” Aquesta és la visió més optimista del problema.

El mateix consell –plantar cara al problema una vegada per totes– però sense la referència als toros, el donava, també dijous, el Financial Times. “Madrid ha d'adoptar un enfocament audaç cap als bancs”, deia el titular del comentarista Patrick Jenkins. En el text, l'autor no estalviava crítiques: “Els bancs espanyols han fet la viu-viu durant la crisi al llarg de quatre anys. Ha estat un afer de combustió lenta…” En resum, ningú no ha posat remei a una cosa que es veia venir d'una hora lluny. “I des que la crisi s'ha aprofundit, els polítics espanyols han estat indecisos.”

L'anàlisi més negativa, però, és la que ha fet l'economista Nouriel Roubini, guru que va predir la crisi immobiliària dels Estats Units el 2008. Roubini assegura: “Estic molt preocupat per l'Estat espanyol. A finals d'any perdrà accés als mercats, cosa que requerirà un rescat de la troica, fet que el mantindrà fora dels mercats un any o dos. Però això no funcionarà, no tindrà conseqüències positives. Finalment, l'Estat espanyol fins i tot podria sortir de la zona euro. Però no és quelcom que hagi de passar en un any, sinó que és un procés a càmera lenta, que s'anirà covant els propers anys.” Roubini encara va més enllà i assegura que per al 2013 “s'entreveu la tempesta perfecta global”, en què l'economia dels Estats Units podria entrar en recessió i la zona euro podria començar a trencar-se.