La Borsa
Més valors
Economia

ANTONI MARZOA

PATRÓ MAJOR DEL PORT D'ARENYS

“El drama és que la pesca no té pes social”

Critica que els mateixos ajuntaments que van reclamar la regeneració ara aprovin l'aturada del projecte

Destaca l'esforç que fa el sector per assumir les aturades biològiques i els plans de gestió

El seu pare, que es diu com ell, va ser durant 37 anys patró del port d'Arenys. Ara és ell qui des del 2011 assumeix el càrrec. Nascut el 1961, va marxar a Dinamarca, d'on prové la família materna, per fer estudis de tècnic pesquer. Presideix la Federació Territorial de les Confraries de Barcelona i l'Associació Catalana d'Aqüicultura.

Un cop més, han reaccionat a l'extracció de sorra.
Són els ajuntaments, alguns dels quals ara aproven mocions contra les actuacions, que van demanar la regeneració de les platges. Ningú ens informa i és el ministeri el que, abans d'actuar, ens escolta i agafa la sorra de la bocana del port i no del fons. No es pot anar jugant amb el domini públic. Ara es veurà si els espigons tèxtils resisteixen i si poden ser la solució, però sense esperar una gran platja a tot el litoral com volen alguns.
Els artesanals són els més perjudicats?
Al Maresme tenim una zona d'alevinatge on es reprodueixen moltes espècies que pesquem a prop i lluny de la costa. El mot artesanal només crea divisions i fa que s'ataqui l'arrossegament i encerclament. No hi ha arts de pesca insostenibles, només un mal ús. El drama de la pesca és que no té pes social i no es té en compte la riquesa que genera i les necessitats alimentàries que cobreix.
Passen els anys i no es millora.
La capacitat pesquera s'ha reduït un 65% en els últims quinze anys. Això és una animalada. A Brussel·les no volen entendre que no poden seguir aplicant la mateixa política pesquera arreu, quan les necessitats són diferents.
Pescadors i pagesos són els incompresos.
Sí, però ells tenen més pes social. Fan tractorades i tenen repercussió. Nosaltres no sortim a pescar i no passa res. Segur que arriba peix d'on sigui. El mercat espanyol es menja el que sigui, començant pel panga que arriba de les aigües contaminades del riu Mekong.
Ara es valora més el peix de proximitat, no?
Volem un reglament de marca d'aquest peix de proximitat, que és del dia. No s'acaba d'apostar per això. Ara mateix el que pesquem aquí només serveix per donar valor al que arriba en quantitats de fora.
L'última veda d'arrossegament no la van fer. Per què?
Les aturades es fan a proposta del sector amb la finalitat que es regeneri el peix. L'administració posava els mitjans per compensar l'aturada, i això no s'ha fet com tocava. La dotació econòmica a les barques és ridícula i els surt més a compte anar a pescar. A més, per subsistir, els tripulants van a l'atur i consumeixen la prestació. El més lògic, i això ho reclamem sense que ens escoltin, seria que no es consumís l'atur.
Es fan vedes, però no hi ha més peix. Això com s'explica?
No s'entén, som menys a pescar i cada cop la situació és més crítica. És clar que som els perjudicats, no els culpables. Potser hi ha d'altres activitats que ho provoquen. Tenim el mar més nuclearitzat del món, fem abocaments sense miraments. El peix reuneix les condicions, però les espècies no es reprodueixen com toca.
Ara que la pesca del sonso s'autogestiona no se'n troba.
Al sonso, li passa com a la gamba, que és cíclic. Els científics que fan el seguiment del pla de gestió no tenen cap explicació del perquè ara no se'n troba, podria ser el canvi de temperatura o podria estar enterrat.

Calen més plans de gestió?

Ara es treballa en el d'encerclament. Són una bona iniciativa, ja que, com les vedes, surten del mateix sector i ens serveixen perquè no ens imposin criteris des d'un despatx de Brussel·les. S'ha vist que l'administració no s'aclareix. Primer donen ajudes per modernitzar la flota per després reduir-la.
L'aqüicultura al mar té futur?
Sí, però no s'ho creu ningú. Aquí s'ha deixat morir i la normativa posa entrebancs perquè s'instal·lin plataformes a mar obert.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Prop de 1.300 noves empreses s’acullen a un ERTO en un dia a Catalunya

Barcelona

El comerç reclama que no se l’oblidi

GIRONA

Les Cambres exigeixen la moratòria d’impostos

Girona

Mesures anticrisi de Vaquer per als ripollesos

Ripoll

Les empreses que s’acullen a un ERTO a Catalunya pugen en 7.000 en un dia i ja hi ha 509.000 treballadors afectats

Barcelona

L’activitat comercial a la Jonquera, colpejada de ple

La jonquera
La FOEG reclama més agilitat i ajuts directes

La FOEG reclama més agilitat i ajuts directes

El govern espanyol es podria plantejar endurir les mesures de confinament

madrid

L’Ibex cau un 3,63% fins als 6.700 punts però acaba la setmana amb un creixement del 5,19%

barcelona