“La dona no ha d’entrar en un comitè de direcció per quota”

I això no és cert. El problema és que encara hi ha molts arquetips educacionals amb el tema dels fills que a hores d’ara estan molt interioritzats en la societat. Comencem a anar pel bon camí amb la baixa de paternitat i maternitat, però abans ningú s’ho plantejava i les empreses valoraven la predisposició del treballador o treballadora a fer moltes hores presencials al lloc de treball. I aquí és quan la dona en sortia –i encara en surt– malparada. Què ha de fer una dona si vol tenir fills i li ofereixen un lloc directiu important? Doncs s’ho ha de plantejar, i moltes, és cert, acaben prioritzant destinar més hores als fills; en canvi, l’home, majoritàriament, té més disponibilitat d’hores per dedicar-les a l’empresa. I aquí què fa l’empresa? Doncs donar el càrrec a l’home. Abans de la pandèmia, la feina no es mesurava per la productivitat, sinó per la presencialitat, i ara això comença a canviar.

És evident. S’ha instaurat el teletreball, quan abans en la majoria de les empreses això era impensable. Ara s’ha vist que és possible treballar a distància, fer reunions i fins i tot assistir a fires telemàticament. I això està fent canviar les prioritats de les empreses, que comencen a valorar molt més l’eficàcia, els objectius i la productivitat dels seus treballadors en lloc de la presència física i passar-se moltes hores als llocs de treball.

No trobo bé que la dona hagi de decidir entre la maternitat i un càrrec directiu. Això ha passat sempre i és per aquest motiu que moltes empresàries es fan autònomes i s’autoocupen, i així poden tenir cura dels seus fills i a la vegada desenvolupar els seus coneixements i aportar valor afegit a l’economia. Però ara potser el fet de poder treballar des de casa donarà més oportunitats a les dones. Un altre tema molt preocupant és la bretxa salarial entre homes i dones.

Sí. I tot i que en moltes feines la igualtat de sou és evident, en d’altres la diferència és enorme. L’AGE està dins la Business and Professional Women’s Foundation, que és una federació que té més de 80 anys d’existència i que aglutina cent països de tot el món. Un dels objectius d’aquesta associació és la lluita contra la bretxa salarial i, depenent del país, les diferències de salaris entre gèneres varien molt. A Catalunya, per exemple, aquest any passat la renda salarial mitjana dels homes era de 25.860 euros i, en canvi, la de les dones, de 20.111 euros. I al conjunt de l’Estat espanyol es calcula que la dona hauria de treballar 51 dies més a l’any per cobrar el mateix que l’home. I això per fer la mateixa feina? No és lògic.

No. S’hauria de parlar de la força del grup. És a dir, per mi, associar-se ja no hauria de fer-se per defensar, sinó per ajudar. Perquè és cert que dins l’associació, i gràcies a l’AGE, han nascut altres maneres de treballar i empreses que s’han conegut i que si no haguessin estat associades potser mai haurien coincidit. Som una família molt gran de dones amb molta emprenedoria que han tirat endavant. És cert que hi ha empreses que han caigut pel camí, però n’han nascut de noves. Ens hem sentit emparades perquè sabem que algú que és a prop nostre ha passat per experiències semblants i, per tant, és com una escola de formació continuada. Però és evident que l’associació continuarà lluitant perquè aquestes diferències actuals deixin d’existir i perquè la societat entengui que l’aportació de les dones és bàsica i fonamental perquè la nostra economia tiri endavant.

Evidentment. Tot i que l’associació també és un espai de trobada, un lloc molt enriquidor per a totes nosaltres, perquè ens ajuda a créixer a través de les experiències de les altres empresàries associades. Ja no és només un espai per defensar, sinó que ens volem nodrir i intercanviar experiències. A més, la força del col·lectiu és molt important a l’hora de plantejar tots aquests canvis i lluitar-hi. Si jo reclamo una cosa com a Maria Rosa Agustí, potser no m’escoltaran, però si ho faig amb 155 persones al darrere, potser sí que aconseguirem pressionar. L’AGE va néixer fa 26 anys després d’una trobada que van fer quatre empresàries de Girona perquè al territori no hi havia cap dona en els llocs de poder i de decisió importants. Això volia dir que la seva opinió i la seva visió empresarial no es tenien en compte. L’octubre del 1994 es va crear l’associació, amb l’objectiu de promoure el ple desenvolupament de la dona en la condició d’empresària, professional o directiva. Al cap d’un temps, l’AGE va obtenir representació en consells executius de les patronals gironines. En aquests moments, l’associació està formada per 155 empresàries.

Jo crec que és més empàtica. Li agrada molt treballar en equip i penso que també té més capacitat de lideratge i d’estructurar com ha de ser una empresa perquè sigui més viable i treballar amb més consens. No oblidem que la dona és qui gestiona l’estructura familiar. És molt important que s’incorporin les dones en els consells d’administració i els comitès de direcció de les empreses perquè hi aportin tot el seu coneixement.

Penso que, més que pel fet de ser dona o home, els tancaments s’han produït per sectors. On realment han patit és en el món de la restauració, la formació i el sector del turisme i el comerç.

Tota crisi i tota situació difícil per a alguns és dolenta i per a d’altres representa una gran oportunitat. Això és una realitat. Per exemple, el sector de les noves tecnologies ha tingut més feina per l’increment del teletreball. La vida continua i hi ha sectors molt afectats, però n’hi ha d’altres que creixen. Les empreses han de tenir molt clar que ara el client, més que mai, es mou per les xarxes i, per tant, si no tens una bona presència a la xarxa i no ets interactiu, no existeixes, i que han d’estar molt ben preparades tecnològicament. Totes les empreses que apostin per les necessitats tecnològiques actuals, així com les que pensin cap a on s’han de dirigir i com han de transmetre el que volen transmetre, tindran moltes més oportunitats de tornar a tirar endavant.

Jo crec que això, més que una oportunitat, va ser una necessitat. Va néixer perquè, durant els primers mesos de confinament, els ànims, l’emoció, la moral i la perspectiva de futur de totes les associades estaven sota mínims. Estàvem en una situació que desconeixíem i no veiem el final. I, en canvi, sentíem notícies de plataformes, com ara Amazon, que estaven creixent molt i molt en vendes. I va ser en una de les trobades telemàtiques que vam decidir crear una plataforma per comercialitzar, bàsicament a Catalunya i a l’Estat espanyol, però també arreu del món, els productes i serveis de les empreses i emprenedores que formen part de l’AGE, i més endavant no descartem obrir-ho a la resta d’empreses gironines que s’hi vulguin acollir.

No. Vam buscar aquesta coincidència perquè la gent relacionés ràpidament el nostre nom amb una plataforma de venda per internet. El dia que vam triar el nom vam agafar tots els dominis, absolutament tots, perquè ningú ens pogués agafar el nom. Jo soc una persona molt optimista i voldria pensar que la plataforma s’acabarà utilitzant per tot el món. Per què no? Per què una persona de Barcelona, Alemanya o Rússia no pot fer una visita guiada per Girona a través de Gironazon? I per què un usuari, encara que sigui de l’altra punta del món, no pot gaudir de productes de l’Empordà i degustar-los a casa seva? O fer un curs de formació? Jo crec que, finalment, Gironazon ha de ser la finestra de Girona al món.

Costa. Però no perquè no tinguem visibilitat, sinó perquè molta gent amb la pandèmia no gasta. No crec que costi perquè no tinguem producte. Tan bon punt vam engegar el projecte, ja s’hi havien adherit setze empresàries, amb més d’un centenar de productes. S’hi poden trobar, entre altres ofertes, serveis de noves tecnologies, visites guiades, coaching en salut, paquets gastronòmics, objectes de regal, paquets de disseny gràfic, serveis informàtics, serveis d’estratègies digitals, venda de mascaretes personalitzades, serveis lingüístics..., però també productes gastronòmics. Econòmicament, l’associació no guanya res amb aquesta plataforma; simplement el que es pretén és minimitzar els costos de les empreses que formen part de l’AGE i maximitzar la presència en el món online de les empresàries gironines.

Sí. L’Associació d’Empreses de Noves Tecnologies de Girona (Aentec) ens va atorgar el premi de Tecnologia i Empresa. Ens va donar el premi en l’apartat de l’aplicació de tecnologia a l’empresa per haver incorporat la tecnologia en la nostra estratègia. La veritat és que aquest premi em va fer molta il·lusió. Era un reconeixement a la feina col·lectiva en un moment en què el més important de tot era fer fora l’individualisme i sumar, i, ara com ara, és el que ens pot ajudar a tirar endavant. Ara cal pensar que tots estem dins del mateix vaixell i, si no remem tots en la mateixa direcció, no ens en sortirem. Més que mai, hi ha la necessitat d’unir-se per tirar endavant i poder impulsar noves iniciatives que permetin créixer en un context difícil com l’actual, marcat per la pandèmia de la Covid-19. Hem de prendre consciència de la importància que els productes i serveis del nostre territori nodreixin la nostra economia.