Economia

L’activitat als aeroports cau fins a nivells de fa 25 anys

Les restriccions imposades per la pandèmia provoquen caigudes en el nombre de passatgers del 76,8% al conjunt de Catalunya

En enclavaments com Reus i Girona, la davallada supera el 90%

Les restriccions imposades per frenar la pandèmia de la Covid-19 han provocat caigudes sense precedents als aeroports catalans i, al del Prat de Llobregat, el nivell assolit és el de fa més de 25 anys. L’impacte del coronavirus en el sector aeri ha desencadenat una crisi “sense precedents” que ha portat l’aeroport de Barcelona a tancar el 2020 amb 12,7 milions de passatgers, un 75,8% menys que l’any anterior, unes xifres tan baixes que no es registraven des del 1995. A Reus i Girona, el descens del nombre de passatgers va superar el 90%: va ser del 96,2% a Reus (39.460 passatgers) i del 91,1% a Girona (172.213 passatgers), segons les dades d’Aena.

El trànsit estatal, que ha estat el segment que millor ha suportat la caiguda, s’ha reduït un 66%, mentre que el volum de passatgers europeus i intercontinentals ha caigut un 74% i un 71%, respectivament, respecte al 2019, en bona part a causa de les restriccions establertes per viatjar entre països, segons les dades oficials.

El Prat ha reduït el nombre de destinacions en un 40% i, en les que ha mantingut, ha disminuït les freqüències. També va decidir al desembre tancar la terminal 2 i traslladar tot el dispositiu a la terminal 1 fins a nou avís, una mesura que encara ara continua.

La resta d’aeroports catalans també han registrat descensos importants, amb l’excepció del de Sabadell, que ha resistit prou bé el descens generalitzat, malgrat que la seva activitat és significativament menor a la de la resta d’enclavaments. En nombre d’operacions, Sabadell en va registrar només un 19,8%, una xifra d’èxit tenint en compte la caiguda del 65,4% al Prat i del 45,3% a l’aeroport de Girona (amb 9.991 operacions). Justament, l’aeroport de Girona ha aprofitat la pandèmia per augmentar de manera més que destacable el trànsit de mercaderies, que va millorar en un 318,1% respecte al 2019, segons les estadístiques oficials.

A l’aeroport de Lleida, d’acord amb estadístiques de la Generalitat, el descens del nombre de passatgers va ser del 60,7%, fins als 23.000.

El professor d’EADA Joan Tarradellas, doctor en administració i enginyer, assegurava que el risc més evident és el dels petits aeroports, de Reus i de Girona, amb descensos més acusats. “Els aeroports que ens podrien fer témer pel seu futur són el de Reus i el de Girona. El de Barcelona no em preocupa tant, perquè el turisme es recuperarà aviat. Immediatament, potser no als nivells del 2019, però sí amb força”, explica. “Hi ha ansietat per poder fer turisme i, quan s’aixequin les restriccions, es recuperarà, encara que tot depèn ara de la velocitat amb què es vacuni”, considera.

Reus i Girona, en perill

Pel professor, quan el turisme es recuperi i les companyies aèries comencin a operar, triaran abans volar a Barcelona que no pas a Reus o Girona, enclavaments, doncs, que trigaran més a registrar moviments positius. “Reus i Girona són aeroports més vulnerables, perquè recollien un turisme de baix cost i funcionaven com a satèl·lits de Barcelona, i ara aquestes companyies no tindran cap problema per tornar a volar directament a Barcelona”, considera.

Encara que Tarradellas opina que es trigarà encara un parell d’anys a recuperar els nivells d’abans de la pandèmia, considera també que a l’estiu l’aeroport del Prat ja podria operar amb certa normalitat “si es compleix el calendari de vacunacions”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia