Economia

Oportunitat històrica amb llums i ombres

Centenars de companyies i entitats ja mouen els seus plans per aspirar als Next Generation

La inversió dels projectes empresarials suma més de 60.000 milions

Preocupa la gestió que en farà Madrid i el grau d’accés de les pimes

Les primeres convocatòries del pla europeu per superar la crisi econòmica de la Covid-19 estan a punt d’arribar, i fa mesos que tothom s’intenta definir. La majoria d’empreses i entitats públiques i privades interessades a aspirar als fons Next Generation (NG) ja han fet els primers tràmits per presentar i promocionar els seus projectes. El Departament d’Empresa i Coneixement ha identificat 924 projectes “amb potencial” per aspirar als fons, que sumen un pressupost de 62.000 milions. Entre totes les propostes presentades fins ara, la Generalitat ha definit 27 projectes “estratègics” que mouen un volum d’inversió de 41.000 milions. L’expectació és màxima, perquè els NG són inèdits per la quantitat de diners que mobilitzen: 140.000 milions a l’Estat espanyol en els propers tres anys, dels quals Catalunya aspira almenys a 30.000.

Aquesta pluja de milions també són una oportunitat històrica perquè es concediran a projectes que transformin el model econòmic, que ha de superar la crisi de la Covid per la via de la competitivitat, la resiliència i la sostenibilitat. El 37% dels fons s’hauran de destinar a la lluita contra el canvi climàtic i el 20%, a la transició digital. “Ja abans de la crisi del coronavirus es veia que calia apostar per la transició ecològica i la transformació digital, però la pandèmia ho ha posat encara més en relleu, els fons volen accelerar aquest canvi”, explica Oriol Alcoba, director general d’Esade Creapolis. Alcoba celebra que Europa hagi “fet els deures” i “faci front a aquesta crisi de manera molt diferent a l’anterior, invertint i per fi fent política industrial en majúscules”.

L’estímul que feia falta

“La pandèmia ha accelerat un procés que no acabava de tirar endavant tot i que feia anys que es parlava de la seva importància, com ara la indústria 4.0 ”, reflexiona Jacint Soler, director de relacions internacionals de Pimec. Soler posa com a exemple empreses industrials que volen aprofitar els fons NG per digitalitzar les seves fàbriques, uns canvis que “potser s’haurien plantejat d’aquí a cinc o sis anys, quan ja hauria estat massa tard”.

El Pla Marshall comunitari genera grans esperances, però també molts recels. Preocupa que les pimes en quedin excloses a favor de les grans corporacions, i també la distribució dels fons i els criteris que s’establiran, ja que serà l’Estat espanyol qui ho controlarà tot. En els pressupostos generals del 2021, el govern espanyol avança 27.000 milions i ha assegurat que en transferirà la meitat a les comunitats autònomes. Però com adverteix en l’entrevista que acompanya aquestes planes el coordinador del comitè d’experts que ha assessorat la Generalitat, Miquel Puig, sembla que “la intenció és dictar al detall a les comunitats i ajuntaments què han de fer amb els diners”.

És per això que Puig, en línia amb la resta de persones consultades, creu que el nou govern s’haurà de centrar a fer pressió a Madrid per poder establir les seves prioritats estratègiques. Com resumeix el director general d’Esade Creapolis, “a Catalunya s’ha fet l’exercici de veure quines capacitats hi ha al territori i en el teixit empresarial i establir el full de ruta, però hi ha dubtes pel que fa a la relació entre aquest catàleg i els projectes que voldrà impulsar el govern de l’Estat”.

En el document de treball Next Generation Catalonia, la Generalitat remarca que els fons són una “oportunitat única” per “transformar sectors amb un pes elevat en l’economia catalana, com el de l’automoció, el comerç o el turisme, que s’enfronten a canvis profunds en els patrons tradicionals de consum però, alhora, tenen potencial per renovar-se”. El govern és conscient, però, que calen “canvis en l’administració per poder agilitzar la gestió i execució” d’aquests recursos.

Hi ha la sensació que Catalunya està marcant bé les seves prioritats, però hi ha dubtes sobre les intencions de Madrid, en part perquè encara es desconeix la lletra petita de les diferents convocatòries i es desconfia del marge de maniobra real que tindran les comunitats per fixar criteris, i en part també pels errors del passat. “El Pla E de Zapatero va ajudar una mica algunes empreses i autònoms però no va servir per millorar la competitivitat del teixit empresarial ni el benestar de la població, i mentre aquí fèiem el Pla E, altres països estaven invertint en infraestructures, recerca, educació i sanitat, de manera que és molt important que aprenguem de les equivocacions del 2008”, adverteix Oriol Amat, degà del Col·legi d’Economistes de Catalunya.

La Cambra de Comerç de Barcelona, com la resta d’associacions, fa temps que ajuda les empreses a perfilar i canalitzar els seus plans. De moment, la Cambra ha rebut ja 70 projectes que tenen un pressupost d’entre 15.000 euros i 100 milions, explica Berta Pérez, directora de Projectes Europeus i Innovació, que veu positiu que es faci feina prèvia, però reflexiona que hi ha el risc que hi hagi empreses “que pensin que els fons ja estan repartits, quan no és així, perquè encara no s’ha fet cap convocatòria”. “Els projectes en consorci és normal que es treballin abans, però hi haurà convocatòries per a projectes individuals”, recorda.

El mateix destaca Joan Romero, conseller delegat d’Acció, que deixa clar: “Des del govern hem fet un mapatge dels projectes que fins ara hem rebut, però no estem fent cap cribratge.” Com recorda, durant tres anys aniran sortint les diferents convocatòries, de manera que aquest és i serà un procés “viu”.

LES XIFRES

924
projectes
amb potencial per ser candidats als fons ha identificat fins ara el Departament d’Empresa.

LES FRASES

41.000
milions
d’euros sumen les inversions dels 27 projectes estratègics que ha seleccionat la Generalitat.
37
per cent
dels fons europeus s’hauran de destinar a la lluita contra el canvi climàtic i el 20%, a la transició digital.
Hem d’aprendre dels errors i evitar un nou Pla E, que no va millorar ni el benestar social ni la competitivitat
Oriol Amat
degà col·legi economistes
Europa ha fet els deures i per fi inverteix i fa política industrial en majúscules
Oriol Alcoba
director gen. esade creapolis
Fa molt que es parla de la indústria 4.0, però és ara, amb els fons, que moltes empreses volen apostar-hi
Jacint Soler
director relacions int. pimec

Ajudes per als que en quedin exclosos

Com la resta de socis europeus, l’Estat espanyol ha de presentar el seu pla definitiu de recuperació, transformació i resiliència a Brussel·les a finals d’abril. Un cop aprovat, les primeres convocatòries dels fons sortiran, previsiblement, entre maig i juliol. Hi haurà diferents mecanismes, ja que una part dels fons s’adjudicaran directament a través dels PERTE, grans projectes estratègics que es basen en la col·laboració publicoprivada, i també s’entregaran fons a projectes específics, per exemple de recerca.

Inevitablement, però, hi ha sectors i empreses que quedaran fora dels fons. Perquè no hi haurà prou diners, perquè els seus projectes no estan en sintonia amb l’objectiu transformador que marca la UE o, simplement, perquè estan massa tocats per poder invertir. Les patronals insisteixen, doncs, que cal complementar els NG amb ajudes i solucions per a les pimes i entitats que, pel motiu que sigui, no tindran accés als fons.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

estats units

El nen prodigi de les criptomonedes, condemnat a 25 anys de presó

barcelona

Lloguers impagables

Barcelona

Els lloguers dels ‘expats’

Barcelona
estats units

La xarxa social de Donald Trump es dispara un 54% en el seu primer dia en borsa

barcelona
ECONOMIA

Sabadell lidera l’acompanyament perquè les empreses no tanquin per manca de relleu

SABADELL
unió europea

La UE acorda eximir els petits agricultors de sancions i controls mediambientals

barcelona

Ajudes per plantes de biogàs a les petites i mitjanes explotacions

vilobí d’onyar
estat espanyol

El govern espanyol compra un 3% de Telefónica a través de la SEPI

barcelona
TURISME

Més reserves per Setmana Santa i amb més antelació a la demarcació de Barcelona

BARCELONA