“Cal pressionar Madrid per poder fixar les prioritats”

Si parlem de la indústria, en el sector de l’automòbil, perquè o anem cap al vehicle elèctric i autònom o ens quedarem sense. En un món descarbonitzat, la petroquímica experimentarà una gran transformació i, ja que la Unió Europea ha apostat per l’hidrogen, és important que Tarragona hi sigui. I la indústria agroalimentària, sobretot la ramadera, que depèn del porc, perquè és molt important a Catalunya però té un problema de dejeccions que ara la fa insostenible.

A Catalunya tenim un sector de salut molt potent i capdavanter científicament, però en canvi la indústria que hi ha al voltant és petita, de manera que s’ha de fer una aposta per la indústria i la digitalització de la salut. S’ha de seguir apostant per la recerca i apostar molt per la transferència de coneixement, que és l’assignatura pendent.

Els diners els rebrà l’Estat espanyol i encara no és clar quina estratègia seguirà. Sembla que la seva preocupació és l’execució dels fons, i els està trossejant molt en ministeris, organismes i ordres, com si estigués disparant amb perdigons. Per això jo no exclouria que coses tan simples com la digitalització d’un negoci o la instal·lació de plaques solars, que no són necessàriament transformadores, estiguin subvencionades. El que tinc clar és que no és probable que, com s’ha dit, les grans empreses s’ho quedin tot. Seran tants diners que el problema serà trobar prou projectes.

Exacte, faltaran projectes si la UE exigeix realment projectes que no generin nova depesa sinó que realment facin que l’economia sigui més eficient, i si l’administració espanyola, que és qui controlarà els diners, també és igual d’exigent.

És fàcil criticar, però l’Estat té un munt de diners i un termini no gaire llarg, fins al 31 de desembre del 2023, per gastar-los, i això és un repte descomunal. Tothom que coneix les administracions públiques dubta que sigui capaç de fer-ho. De fet, la raó fonamental de dir que la meitat dels fons hauran de ser administrats per les comunitats autònomes i els ajuntaments és perquè no té capacitat real per administrar-ho. I ja veurem si ells poden, perquè el procediment de gestió administrativa és arreu molt feixuc.

Sens dubte, perquè tenim un problema gravíssim, però al mateix temps hauria de ser un dels objectius dels fons. La UE marca com a prioritat la formació continuada, l’esborrany de l’Estat en parla i un dels esforços més grans hauria de ser dotar els centres dels recursos necessaris per tenir l’FP que ens cal.

Estem davant d’una oportunitat única, no veurem mai tants diners, i van dirigits exactament a allò que necessitem, transformar-nos per ser més competitius i sostenibles. I el nou govern de la Generalitat i els grups parlamentaris que li donin suport s’ho han de prendre com una prioritat perquè ens hi juguem la prosperitat de la propera generació. Els diners són a Madrid i s’haurà de negociar allà com es gasten. Si Madrid els gasta com tot indica que farà, la seva eficàcia serà molt petita perquè llavors això serà una reedició del pla E de Zapatero, que va ser un estímul breu, d’uns mesos, amb un efecte transformador nul.

El marge ara és pràcticament nul. Els ministeris estan prenent decisions sobre tots els diners i la intenció és dictar amb detall a les comunitats autònomes i els ajuntaments què han de fer amb aquests diners. Tot indica que la gran preocupació de Madrid no és tant invertir de manera transformadora com gastar i justificar aquests diners, i em sembla bé que a Catalunya tinguem clares les nostres prioritats però ens hem de dedicar a pressionar Madrid perquè, administrant-ho ells o nosaltres, doni suport a aquestes prioritats.