Brussel·les calcula un creixement del PIB espanyol del 5,9% el 2021
La CE preveu que l’economia recuperi el nivell previ a la Covid el 2022 i que el deute es comenci a reduir aquest any
La Comissió Europea empitjora les previsions econòmiques del govern espanyol i preveu que el PIB creixi un 5,9% aquest any. Els càlculs de primavera de l’executiu europeu que s’han presentat aquest dimecres rebaixen així l’estimació de l’executiu espanyol, que a l’abril va pronosticar un augment del PIB del 6,5% el 2021. El nou càlcul de la Comissió Europea, però, augmenta en tres dècimes la previsió de l’executiu europeu del febrer. La darrera estimació de la Comissió Europea apunta que l’economia espanyola recuperà el nivell previ a la Covid-19 el 2022 amb un creixement del 6,8%. Aquesta xifra és dues dècimes inferior a l’estimada pel govern espanyol però millora en un punt i mig el càlcul del febrer de la Comissió Europea.
Amb aquesta previsió, Espanya és l’estat de la Unió Europea que més creixerà aquest any després d’haver patit la pitjor caiguda de l’economia el 2020 amb una disminució del PIB del 10,8%. A l’eurozona, la Comissió Europea calcula un augment del PIB del 4,2% aquest any i del 4,4% el que ve. En el conjunt de la Unió Europea, el creixement projectat per l’executiu europeu és del 4,2% el 2021 i del 4,4% el 2022.
Pel que fa a l’ocupació, la Comissió Europea projecta un creixement de dues dècimes aquest any a Espanya i de dos punts el 2022 després de la caiguda de més de quatre punts el 2020. Així, l’executiu europeu calcula que l’atur se situarà en el 15,7% aquest any, dues dècimes per sobre respecte al 2020, i en el 14,4% el que ve.
Dèficit i deute
D’altra banda, la Comissió Europea calcula que el dèficit se situarà en el 7,6% aquest any, dos punts menys del projectat al novembre del 2020, que va ser l’últim cop que l’executiu comunitari va fer-ne una estimació. A mes, el dèficit es reduirà també el 2022, segons els càlculs de Brussel·les, fins al 5,2%.
El deute també es començarà a reduir lleugerament aquest any després de la despesa addicional per la pandèmia. Després de tancar el 2020 amb un deute del 120% del PIB, els càlculs de l’executiu comunitari apunten a una reducció de quatre dècimes fins al 119,6% el 2021. La disminució, diu la Comissió Europea, serà més pronunciada l’any que ve quan el deute se situï en el 116,9% del PIB.
Els nous càlculs sobre el deute rebaixen considerablement els pronòstics de la Comissió Europea del novembre, quan projectaven un endeutament públic del 122% del PIB aquest any i del 123,9% l’any que ve. Així, les estimacions publicades aquest dimecres redueixen en gairebé dos punts i mig la previsió de deute per a aquest any i en set punts les del 2022.
Brussel·les ajorna al 2022 la recuperació del turisme
En l’informe sobre les previsions econòmiques, la Comissió Europea apunta a la “demanda interna dinàmica” com el “principal motor” de la recuperació de l’economia espanyola. A més, l’executiu europeu argumenta que l’augment del PIB del 2022 s’explica perquè serà l’any en què l’impacte dels fons europeus sigui “més significatiu” i per la tornada del turisme “a unes condicions més normals”.
Malgrat el creixement projectat per a aquest any, l’executiu europeu avisa que la recuperació serà “desigual” segons els sectors. Amb la producció manufacturera ja “repuntant”, Brussel·les preveu una recuperació “més lenta” per als sectors que requereixen interacció social i el turisme.
El document també alerta de la “incertesa” sobre les previsions econòmiques, especialment per la manca de certesa sobre la recuperació del turisme. A més, avisa del risc d’insolvències d’empreses, malgrat recollir les ajudes directes a companyies aprovades al març.
Gentiloni apunta al 2022 per veure l’impacte dels fons europeus
En la roda de premsa de presentació de les previsions econòmiques, l’eurocomissari d’Economia, Paolo Gentiloni, ha justificat que els càlculs de la Comissió Europea sobre el creixement de l’economia espanyola siguin inferiors als del govern espanyol perquè consideren que “caldrà un temps” per veure l’impacte dels fons europeus. Els càlculs de Brussel·les preveuen que arribin a l’Estat 12.000 milions d’euros en transferències del fons de recuperació aquest any i 24.000 milions d’euros l’any que ve. Així, Espanya rebria la meitat de les transferències que té assignades fins al 2023 entre aquest any i el que ve. “La previsió de creixement per a Espanya és positiva”, ha dit Gentiloni, que ha avalat les mesures del govern espanyol per “mitigar” els efectes de la crisi i ha demanat que no es retirin els estímuls “prematurament”. “Això pot tenir un impacte social, en les empreses i financer que hem d’evitar”, ha dit l’eurocomissari, que ha tornat a defensar mantenir les regles fiscals suspeses l’any que ve. Sobre aquesta qüestió, es preveu que la Comissió Europea faci la seva recomanació definitiva a finals d’aquest mes.
