El Cercle alerta del risc que Catalunya i Barcelona quedin atrapades en la “irrellevància econòmica”

El Cercle d’Economia denuncia aquest dimecres que ni Catalunya ni Barcelona compten amb un “model de prosperitat compartit”. En una nota d’opinió, el Cercle avisa que el país i la seva capital tenen el risc de “quedar atrapades en una espiral d’irrellevància econòmica, de lenta però inexorable decadència”. La institució expressa “decepció” amb l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat, i avisa que “l’apologia del decreixement és una irresponsabilitat”. Segons el Cercle, hi ha projectes que no arriben a bon port “per la por a assumir els riscos polítics de les polítiques necessàries”. Entre d’altres, el Cercle parla de la necessitat d’ampliar l’aeroport, de comptar amb el sector privat i del “deteriorament alarmant” de l’espai públic.

El Cercle critica la “inseguretat ciutadana creixent” a Barcelona i “els actes vandàlics recurrents”.

Segons la nota d’opinió del Cercle, en l’actual món competitiu “les societats despistades perden oportunitats”, i Catalunya ja n’ha perdut “moltes” en l’última dècada.

El Cercle diu que ni el consistori barceloní ni el Govern tenen definit “un model de prosperitat” i, en tot cas, impulsen mesures “fortament ideològiques, amb falta de pragmatisme”. També afirma que en alguns casos els plans de les administracions “generen confrontació” i es fan “sense comptar amb la iniciativa privada i l’empresa, o directament en contra seva”.

“Són models que no entenen que sense inversió privada és impossible transformar una realitat, i són ambiciosos en els drets, però mai parlen d’obligacions. Molt sovint són tàctics, conjunturals, per obtenir un vot favorable a uns pressupostos o per diferenciar-se de l’adversari polític. Són models de curt recorregut, per acontentar els extrems”, resumeix el Cercle.

La institució carrega contra la idea del “decreixement”, que considera que “no és creïble ni tan sols en l’àmbit del canvi climàtic”. En aquest sentit, la nota d’opinió menciona els casos d’iniciatives empresarials o d’infraestructures com l’ampliació del Port de Rotterdam o la implantació d’una fàbrica de Tesla a Alemanya com a models a seguir.

Sobre l’aeroport, el Cercle reitera la crida a les administracions perquè tornin a la negociació i l’ampliació sigui “una realitat”. “No fer-ho és, de nou, una irresponsabilitat, especialment quan el finançament està garantit”, diu la nota d’opinió.

“Hi ha un consens absolutament majoritari a favor d’una ampliació que minimitzi l’impacte mediambiental. Per tant, l’obligació de les administracions, que estan al servei dels ciutadans del país, és fer-la possible”, afegeix.

El Cercle també reitera la seva crítica a l’actual model fiscal, que considera que no és competitiu “per atraure talent internacional i retenir el propi”.

Sobre energia, el Cercle lamenta que no es vulgui “fer front a la realitat” i es plantegin solucions com “moratòries” o el “pensament ingenu que només amb l’autoconsum donarem servei a totes les necessitats energètiques del país”. “Si no prenem solucions immediates, en 20 anys Catalunya necessitarà importar molta energia de la resta d’Espanya i França”, afirma.

En matèria de Salut, el Cercle lamenta que l’ampliació del Clínic porta “deu anys encallada” i considera que hagués estat “més coherent” utilitzar el solar de la Model per a la construcció del Clínic del segle XXI.

El Cercle també exigeix més iniciativa en indústria, i demana mirades “a llarg termini” on prevalgui “la visió estratègica, el pragmatisme i l’interès general”.

En resum, el Cercle demana normalitat, ambició, realisme, amplis consensos i “coratge polític i sentit de país”. “Avui en dia, la política barcelonina i catalana no ajuda a fer progressar el país en la recerca i execució d’un desenvolupament econòmic que ens apropi a la prosperitat compartida, i que generi consens i arribi a tothom”, conclou el Cercle.