Comprem, comprem que el món s’acaba

Tot i ser un divendres al matí, els grans supermercats es van veure desbordats de clients. En poc més d’una hora una gran part dels lineals ja estaven pràcticament buits: als espais de fruita i verdura, paper de vàter, llet, oli i congelats i altres productes com ara els ous, la pasta i la carn ja hi faltava molt producte. El resultat van ser carretons plens i grans cues esperant per pagar a les caixes perquè “ningú s’esperava aquest increment de clients i no es van fer reforços de torns”.

Però, curiosament, en moments com aquests la gent se sol agafar les cues amb resignació i passa l’estona buscant conversa amb els clients que té més a la vora.

En la meva cua –en un supermercat de Girona ciutat–, la dona que tenia ben bé davant meu em va fer senyals amb la cara perquè em fixés en els carretons plens de gom a gom de gent que feia cua a les caixes del nostre costat. Quan va veure que jo reaccionava amb un somriure va atacar: “Entre la covid, la guerra de Rússia amb Ucraïna i ara l’amenaça de vaga de transport no ens deixen tranquils!” I va continuar: “Jo he comprat com les altres setmanes, ni més ni menys.” Això va fer que jo em fixés en el seu carretó i entre molts productes vaig detectar quatre quilos de farina i dues dotzenes d’ous –potser perquè es fa el pa o pastissos?, no em vaig atrevir a preguntar-ho en veu alta–. I en aquest punt, quan jo ja volia donar el tema per tancat, la dona que tenia ben bé al darrere es va afegir a la conversa: “Ja vinc de dos supermercats més buscant paper de vàter i no n’he trobat enlloc.” I va aclarir: “Jo avui en compro perquè casualment l’he acabat.” Aquí, dues dones més –semblaven mare i filla– també van voler dir-hi la seva: “Nosaltres també venim d’un supermercat de la mateixa cadena que aquest i els lineals també estaven molt buits. Molta gent comprava safates de carn, oli i peix, i el paper de vàter, allà, també era l’estrella.” I, és clar, inevitablement el paper de vàter va copsar tota la conversa: “No entenem –ni jo tampoc– per què cada vegada que hi ha amenaça de desabastiment, la gent compra paper de vàter!” “Si no n’hi ha, hi ha una solució molt clara, o paper de diari o el bidet”, va acabar sentenciant també una d’elles.