Passin i vegin
Sí, arriba la fi del món i han tingut sort perquè els han tocat seients a primera filera
Senyores i senyors, benvinguts a la fi del món. Ja ho deia el grup de rock REM en aquella famosa tonada, “it is the end of the world as we know it...” (és la fi del món tal com el coneixem). Sí, arriba la fi del món i a més han tingut sort perquè els han tocat seients a primera filera per contemplar l'espectacle!
Moltes felicitats!, perquè no solament podran veure'l molt bé des d'aquesta posició, sinó que a més és possible que tot plegat els afecti més aviat poc. Són els privilegis que tenen els seients VIP.
Però, com hem arribat fins a aquest punt del camí? D'una banda, les agències desqualificadores no acaben de rebaixar el rating per als Estats Units d'Amèrica, i això que el seu president, Barack Obama, no sembla capaç de poder solucionar el problema del sostre de despesa fins ben bé l'últim minut. Al cap i a la fi allà no hi ha eleccions i no es poden permetre el luxe de posar en perill que el dòlar, el mític bitllet verd, segueixi actuant com a moneda de referència.
Després hi ha el problema de l'atur, que sembla que com a mínim ara com ara té poca solució perquè som molts i encara no creixem prou per compensar el que es decreix. Però el camí per superar aquesta situació és alhora complicat i senzill. Senzill perquè al cap i a la fi depèn d'una cosa tan bàsica com la transparència.
Els mercats només són eficients si són transparents, de la mateixa manera que els governs solament deixen de ser corruptes quan tot és transparent. I així, només podem aplicar mesures i prendre solucions quan sabem realment que és el que hi ha, quan sabem identificar el problema.
Em temo, però, que l'efecte Wikileads, la desgràcia de Grècia i el moviment 15-M no han aconseguit massa crítica suficient per arribar a aquest ideal, i mentre no hi hagi transparència no podrem tenir el control del procés.
La falta de transparència fa els rics més rics, els polítics més “sospitosos” i els mercats més insaciables. I enmig de tot aquest sidral estem tots nosaltres, sense saber gaire bé què fer, i esperant un estiu que segur que vindrà ple, de nou, de decisions fora de tota mida i mesura, i tot això mentre estem tan tranquils a la platja.
Així que, davant tot això, saben quin és el meu consell per a les properes setmanes? Doncs que gaudeixin de l'estiu, que passin temps amb la seva família i que evitin al màxim carregar qualsevol tipus de deute.
Vénen temps difícils, Harry, i si bé la teva saga s'acaba, la nostra quasi
tot just ara comença. Per tant, a la tornada de vacances preparin-se per a un món nou on res serà del color del cristall amb què es mira. Això sí, molta sort i bon estiu!
