Gran angular

DE MEMÒRIA

Els Estats Units d'Europa

Els tres textos coincideixen a proposar, per raons d'eficàcia econòmica, la independència de Catalunya i, els dos primers, la construcció dels Estats Units d'Europa. La construcció caldrà fer-la, diuen, no a partir dels grans estats, sinó dels ja nombrosos petits estats del continent

A partir d'un cert protagonisme en la Revolució de Maig de 1810 dels països del Riu de la Plata, i a les Corts de Cadis de 1812, els catalans participaran, activament, en la construcció, a Amèrica i a Europa, de nous estats liberals que tindran com a objectiu avançar, en tots els camps. L'acceleració de la història fou tan forta, però, que, cent anys després, aquests estats començaven a quedar estrets. En un primer moment, el catalanisme fou iberista i comptava amb Portugal, però, als anys 30 del segle passat, ja es veu que el marc peninsular és massa reduït, i ja hi ha propostes de construcció dels Estats Units d'Europa.

Aquestes propostes no provenien de gent situada al marge de l'opinió pública, sinó, al contrari, de gent molt ben situada. Els autors de Catalunya amb Europa (1932) són l'advocat Marià Rubió i Tudurí, diputat al Parlament de Catalunya pel partit majoritari (ERC), i l'arquitecte i urbanista Nicolau M. Rubió i Tudurí, director de Parcs de l'Ajuntament de Barcelona. L'autor de Catalunya i l'Europa futura (1934) és el químic i farmacèutic Alexandre Deulofeu, que serà alcalde de la ciutat de Figueres. L'autor de Les possibilitats econòmiques d'una Catalunya independent (1932) és Joan P. Fàbregas, ànima del CII, el Centre Internacional d'Intercanvi de Barcelona, i futur conseller d'Economia del govern de la Generalitat.

Els tres textos coincideixen a proposar, per raons d'eficàcia econòmica, la independència de Catalunya i, els dos primers, la construcció dels Estats Units d'Europa. La construcció caldrà fer-la, diuen, no a partir dels grans estats, sinó dels ja nombrosos petits estats del continent. Segons Deulofeu, els estats apareguts a l'Europa de l'Est l'endemà de 1918 com a resultat de l'esclat del l'Imperi Rus, de l'Imperi Austríac i de l'Imperi Otomà, tindran una continuació a l'Europa de l'Oest. “El mateix passarà –llegim- a les Illes Britàniques, amb Irlanda, Anglaterra, País de Gal·les i Escòcia”. A Espanya, la llista de nous estats inclou, a més de Catalunya: Bascònia, Navarra, Galícia, València, Mallorca i Aragó. La proposta dels Rubió i Tudurí és més agosarada: els Estats Units d'Europa s'han de construir, en una primera fase, com una xarxa dels 21 petits estats, que poden estar perfectament interconnectats gràcies a la navegació aèria i a les telecomunicacions. De fet, aquests primers estats dels EUE serien, bàsicament, els que van formar, vint anys i escaig més tard, l'EFTA. Amb algunes diferències: a l'EFTA hi havia un estat gran (el Regne Unit); als EUE, hi hauria 4 estats ibèrics (Galícia, Portugal, Bascònia i Catalunya), els tres estats del Benelux i els tres bàltics (Estònia, Letònia i Lituània). I, Noruega i Suïssa, és clar.

L'argumentació és diàfana: “Els grans estats formen estructures molts més tancades... són (tant les grans monarquies com les gran repúbliques) els enemics de la unitat europea.” En canvi, “els petits pobles no poden ésser sistemes econòmics tancats, que visquin d'ells mateixos... raó per la qual estan més interessats en la cooperació econòmica internacional”.

Als EUE, caldria “eliminar les barreres econòmiques entre els seus components... i s'obriria el camí al lliure canvi interior”. Després, “progressivament, es podria anar cap a l'establiment d'un règim monetari comú i a la creació d'una banca del superestat”.

L'assaig de Joan P. Fàbregas es basa en els bons coneixements que té tant de la balança fiscal entre Catalunya i Espanya, com de les realitats i les potencialitats del comerç internacional. Curiosament, l'economista i empresari català dels anys 30 del segle XX més radicalment independentista és qui millor coneix el comerç exterior català. Segons Fàbregas, el que Catalunya compra a Espanya (blat, per exemple) ho podria comprar millor a Europa (o a l'Argentina). I, sobretot, el que ven Catalunya, els seus mercats, podrien ampliar-se molt i molt.

Automòbils i fruita

A tot Europa, però també a l'Europa dels Vint-i-un, diuen els Rubió i Tudurí, hi ha casos de “països que tenen una indústria o una agricultura artificial”. Un exemple d'això és “Espanya (que) conrea el blat antieconòmicament”. Caldria, però, avançar: “Quin dubte hi ha que, des del primer moment, la llibertat es podria estendre a determinats articles?”. Dos exemples d'aquests articles competitius són la fabricació d'automòbils i la producció de fruita. A la Catalunya de 1932, el clúster de l'automòbil de Barcelona era molt dinàmic, i la fruita de Lleida, i del Baix Llobregat, començava a funcionar.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
ECONOMIA

Ajuts de 53 milions per modernitzar les xarxes de regadius

Barcelona
economia

Males perspectives per a la collita de cereal de secà

Sarroca de Lleida
GIRONA

La demarcació baixa dels 30.000 aturats el mes de maig

GIRONA
economia

Francisco Oller preveu créixer el 2025 i reincorporar el personal acomiadat

cassà de la selva
economia

L’ocupació marca un nou rècord històric amb més de 3,8 milions d’afiliats

barcelona
societat

Prioritat per al producte local i que pugui competir d’igual a igual, les demandes

barcelona

L’empresa Francisco Oller presenta un ERO per fer fora 39 treballadors

cassà de la selva
ECONOMIA

La pedregada de dissabte arrasa 1.500 hectàrees de vinyes de l’Alt Penedès

Vilafranca del Penedès
economia

Més de 5 milions de turistes fins a l’abril, un 16,3% més que fa un any

Barcelona