Esports

El divorci ja és públic

Armstrong admet que "hi ha tensió" amb el seu company Contador i que aspira a guanyar el Tour

El que era evident, però no es reconeixia públicament, ja és oficial. La guerra és oberta entre Lance Armstrong i Alberto Contador a les files de l'Astana, tal com reconeixia ahir l'heptacampió del Tour. El debat sobre qui ha de ser el cap de files ha creat un ambient molt enrarit al conjunt d'un Johan Bruyneel que de retruc s'ha trobat en una difícil situació.

"Hi ha tensió amb Contador", admet un Armstrong que deixa clar que ell també té les seves ambicions, que passen per guanyar un vuitè Tour i no limitar-se a fer de gregari: "Si em proposeu firmar ara mateix pel tercer lloc del podi de París, no el firmaria. Per mi Contador és molt fort, molt ambiciós i m'agradaria que guanyés, però només si és millor que jo i no puc fer res per aturar-lo. No de cap altra manera, no em dono per vençut tan fàcilment".

El texà també es va referir a l'atac del seu company d'equip a Arcalís, al final de la primera jornada pirinenca. "No diré que podia haver-lo seguit fàcilment perquè va ser una acceleració impressionant. Hauria pogut seguir-lo, però és cert que em va sorprendre que ho fes (el demarratge) i no hauria estat el més correcte sortir rere seu. Vaig pensar que altres corredors podien haver-ho fet, però no van tenir forces", va manifestar.

Armstrong es nota "amb forces, més fort que al principi, i estic segur que aniré en augment. Els Alps seran molt importants per al desenllaç final i no s'ha d'oblidar que l'ascensió més difícil arribarà l'últim dia. I aleshores estaré millor que ara".

La confiança del nord-americà és tan gran que, tot i tenir gairebé 38 anys, es va veure capaç de declarar ahir a la cadena de televisió France 2 que aquest "probablement no serà l'últim Tour que disputi. Ja no sóc el corredor que era fa cinc, sis o set anys, i no puc dir sí o no al cent per cent, però probablement disputaré algun Tour més".

Per la seva banda, Contador no va poder amagar la seva decepció per no haver pogut intentar alguna cosa més al Tourmalet. Va deixar entreveure que li ho van impedir les ordres d'equip: "Ha sigut una jornada força més tranquil·la del que s'esperava, principalment perquè el Tourmalet s'ha pujat a un ritme suau. El cim es trobava a 70 quilòmetres de la meta i probablement la gent no ha volgut arriscar-se, per això hem arribat tots junts a dalt. No obstant això, a mi no m'hauria fet res haver pujat una mica més ràpid".

"De tota manera -va afegir el madrileny-, encara queda molta cursa per poder atacar. De moment s'ha de pensar en la pròxima arribada de muntanya, la de Verbier".

Fet atípic
A la meta de Tarbes, el principal tema de conversa va ser l'inesperat desenllaç d'una etapa que, tot i comptar amb colossos com l'Aspin i el Tourmalet en el recorregut, es va decidir gairebé a l'esprint, amb els escaladors i els velocistes barrejats al si del grup principal. Un fet atípic que no entenia gaire Eusebio Unzue. "M'ha sorprès que alguns dels favorits no ho hagin intentat al Tourmalet, tot i quedar lluny de la meta. Potser tothom accepta la superioritat de l'Astana i els aspirants al podi final assumeixen que no s'hi volen enfrontar fins que no arribin els Alps", va reflexionar el tècnic del Caisse d'Epargne.

I encara més desconcertat es va mostrar Óscar Freire, un esprínter que contra pronòstic va optar al triomf d'etapa: "És molt estrany que en una jornada en què hi ha el Tourmalet s'arribi a l'esprint".


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.