Tot recordant
Josep Sunyol, president del FC Barcelona afusellat per les tropes franquistes
També va ser president de la Federació Catalana de Futbol i diputat al Congrés per ERC
Fa uns mesos que des de la caverna mediàtica, arran del cas Negreira, alguns van arribar a afirmar que el FC Barcelona havia estat l’equip del règim. En cap cas tenien en compte, avui fa 87 anys, l’afusellament sense judici previ del president del club Josep Sunyol i Garriga.
Nascut el 21 de juliol del 1898, Sunyol va créixer al si d’una família barcelonina adinerada. El seu pare i el seu oncle eren propietaris d’una companyia d’indústria agrícola que es dedicava a extreure el sucre de la remolatxa. Ell va passar-se tota la infantesa i tota la joventut a la capital catalana i el 1920, després de llicenciar-se com a advocat, va entrar a formar part de la companyia.
L’any 1925 al camp de les Corts del FCB es va produir una sorollosa xiulada de rebuig a l’himne espanyol. Les autoritats castellanes, molestes per l’acció, van obligar a clausurar el camp durant mig any i el seu president, Joan Gamper, es va veure forçat a deixar el club i a exiliar-se. Josep Sunyol, que des de jove ja estava interessat en la política i en l’esport, va decidir fer-se soci de l’entitat com a mostra de suport. Però la seva vinculació no es va limitar aquí, ja que el juny del 1928 es va incorporar a la junta directiva liderada per Arcadi Balaguer. Un any més tard, el nou directiu blaugrana, va esdevenir també president de la Federació Catalana de Futbol (1929-1930).
Durant aquests anys, Sunyol va anar desenvolupant un interès per la premsa, i de la mà d’Antoni Rovira i Virgili, el 1927 va començar a col·laborar en el diari La Nau, i dos anys més tard, va impulsar i col·laborar el setmanari La Nau dels Esports. El febrer de 1930 es converteix en l’editor del setmanari La Rambla. Aquesta edició va ser la seva gran aposta. El seu lema era “Esport i ciutadania”, i parlava de política, però també de futbol, d’atletisme, de boxa i de ciclisme. Defensava la creació de gimnasos i piscines municipals perquè tots els barcelonins mancats de recursos també poguessin gaudir de la cultura física igual que els que tenien accés a clubs aristocràtics. Arran, però del seu marcat decantament catalanista i de la influència que anava adquirint sobre els ciutadans, el mitjà va haver de fer front a multes, escorcolls policials i intervencions judicials, però no per això va deixar mai de publicar i encara menys canviar els seus postulats ideològics.
L’editor va anar esdevenint una persona mediàtica, va començar a moure’s pel país pronunciant diverses conferències a favor de la República i quan va néixer Esquerra Republicana de Catalunya, va deixar el partit on estava afiliat, Acció Catalana, per integrar-se al de Macià. Es va arribar a especular que podia ser el candidat a les eleccions municipals del 12 d’abril del 1931, però finalment ho va acabar sent per les generals del 28 de juny on ERC va treure 31 escons. El 1933 va repetir candidatura i durant els fets del 6 d’octubre del 1934, amb la proclamació de l’Estat Català, va salvar-se d’entrar a la presó perquè es trobava fora del país. Tan bon punt va tornar, es va unir i va ajudar a organitzar la campanya d’alliberament dels presos polítics.
A mitjans dels anys trenta, el FC Barcelona vivia una greu crisi econòmica i social. Josep Sunyol va ser elegit president en una assemblea general per intentar canviar el rumb. En el poc temps que va poder exercir el càrrec, va fer uns quants fitxatges importants i va redreçar la gestió econòmica i esportiva. A més, va propiciar que les celebracions dels triomfs culers es fessin a Canaletes. En aquell temps, si no havies assistit al camp o bé el teu equip jugava fora de casa, l’única manera de saber el resultat era esperar la premsa de l’endemà. La redacció de La Rambla estava situada just davant de Canaletes. Amb ell de president, es va agafar el costum de penjar al balcó del diari una pissarra amb els resultats. Així els aficionats culers, tan bon punt s’acabava el partit, podien apropar-s’hi per veure com havien quedat.
El 6 d’agost del 1936, Sunyol va ser capturat per les tropes franquistes quan anava amb cotxe oficial al front de Guadarrama. Tot i ser identificat com a diputat i president del Barça, els mateixos soldats van decidir assassinar-lo allà mateix sense cap judici previ. A part del xòfer, també van assassinar el periodista Pere Ventura i un tinent de milicians que l’acompanyaven.
Actualment, la llotja del Camp Nou porta el seu nom (Llotja President Sunyol) i el 2015, arran del 80è aniversari de la seva presidència, es va celebrar l’Any Sunyol.
