“Quan el futbol va passar de la força a la precisió, es va valorar la gespa”

Il·lusió, equip i confiança. Nosaltres vam començar per subministrar la gespa al camp del Barça, substituint l’empresa de la Marta Ferrusola, ja fa gairebé trenta anys. També fèiem el manteniment i assessorament. Amb l’arribada de jugadors més tècnics, com Guardiola o Xavi, va aparèixer la necessitat de donar-los alguna cosa que s’adaptés millor al que volien fer. Era l’època en què s’estava passant d’un joc de força a un joc de precisió, i això va fer valorar la gespa. Va ser un element de pressió, de patiment també, i ens va fer veure que hi havia una veta de mercat que ningú treballava i al qual ningú donava importància. La gespa era herba, i ja estava, i arreu era igual. No es veia com un valor.

La teoria estava molt bé, però la pràctica era una altra cosa. Vam començar a treballar amb altres clubs de la resta de l’Estat, però eren anys difícils, amb molts clubs al límit del col·lapse i que acabaven per no pagar.Va ser l’època de transformació en societats anònimes. Per a una empresa que començava, els impagaments eren molt durs. Teníem marges molt petits i assumíem grans riscos. Ens va salvar el fet de formar part del grup Morera. El 2007/2008 vam entrar en el tema de la gespa artificial per compensar una mica el desastre, però la crisi ja treia el nas i els ajuntaments van anar retirant les subvencions i se’ns va tancar una altra porta. Ens vam trobar en una situació molt difícil. Nosaltres som una empresa d’èxit fruit dels molts fracassos.

Teníem l’aigua al coll i vam oferir els nostres serveis per a l mundial de futbol del Brasil del 2014. Ens van donar set estadis dels dotze del mundial, entre ells el de Maracanã. Vam tenir la sort de trobar un bon soci local, però 36 treballadors d’aquí es van passar unes quantes setmanes al Brasil, alguns fins a cinc i sis mesos. Això avui no seria cap problema, però teníem pocs treballadors, i va marxar quasi tota la plantilla. Allà ens vam adonar que érem millors del que ens pensàvem.

De moment ja hem instal·lat tres camps de gespa dels vuit que hi haurà. Per nosaltres és un repte important pel tema climàtic. La darrera vegada que hi vam estar, els operaris asseguraven que els queia foc al cap. Als stadis hi ha aire condicionat a 25º. Tant la gespa com els jugadors i el públic tindran temperatures suportables, ja que el cost energètic és mínim. Aquí tot això és impensable. És un repte, però no és l’únic ni el més important.

El projecte de la gespa híbrida, per exemple, és molt més engrescador. Ja l’hem instal·lada als camps de l’Atlético de Madrid, l’Espanyol, el Bilbao, el Girondins de Bordeus i l’Inter de Milà. Estem pendents de Reims i Mònaco. També ens fa molta il·lusió el centre d’entrenament de la Vall d’en Bas, de formació i de producció. És un projecte important i de futur a disposició de clubs professionals, en un entorn únic i en unes condicions tècniques immillorables. Ja l’han utilitzat el Barça, l’equip qatarià de Xavi Hernández, l’Espanyol, l’Osca, l’Olot, el Nàstic, etc. És un complement important per a l’empresa, ja que ens relaciona amb els equips d’una altra manera i tanquem un cercle. Els oferim claus en mà des de la construcció del terreny de joc, el manteniment i les estades de pretemporada.

Sobre una base de gespa artificial hi sembrem herba natural. A tot el món som quatre empreses que treballem el tema, i cadascuna evoluciona de manera diferent. És una herba més reforçada que dona seguretat i permet més hores d’ús. Cal dominar dues tecnologies: la de l’herba natural i la de l’artificial, i aquest és el nostre capital. Tenim convenis amb universitats, i amb el CSIC estem desenvolupant un projecte amb drons per detectar i prevenir les invasions de males herbes. Tenim tota una sèrie d’eines que ens permeten tenir els camps en bon estat tot l’any. Ara, és un joc de precisió. Tothom vol l’excel·lència.

Treballem amb panells d’una tona i el nostre radi d’acció és d’uns mil quilòmetres, de París a Sevilla. Un estadi són uns 500 rotllos, el que vol dir uns 20 tràilers. La resta la produïm prop del lloc de destinació. Ara estem fent l’auditoria de la supercopa d’Aràbia i portem la meitat dels estadis de la lliga espanyola. Alguns, però, són incompatibles, i si portes el Betis no pots portar el Sevilla. Entre Barça i Espanyol no hi ha hagut mai problemes.