Més esport

l'entrevista

“Les curses de muntanya són com les obres d'art”

La primera pregunta l'he extret del llibre mateix, quan l'Alba li qüestiona: “Quina finalitat té explicar coses que els altres no han pogut veure i que possiblement mai no veuran ni sentiran?”

“Intento que els lectors puguin percebre a la seva manera tot el que he viscut. A través de les meves experiències cada persona pot tenir les seves, que són igual d'intenses. Pel que em diu la gent sembla que una mica ho he aconseguit”.

Aquesta també és difícil: per què correm?

“Uf. És la pregunta que ens fem tots. La conclusió a què es pot arribar és que cadascú, amb allò que ha viscut, té els seus motius i la seva pròpia resposta”.

Va escriure el llibre com un manual de superació personal o d'autoajuda avançada?

“Córrer per a mi és molt senzill, però escriure era una cosa totalment nova. Quan ho feia no tenia cap objectiu concret. És el lector que decideix per què serveix allò que llegeix. M'alegra veure que les meves experiències motiven la gent no tan sols a fer esport sinó a deixar-lo en un segon pla i apreciar més el contacte amb la natura i d'altres valors”.

Sorprèn el detallisme en la descripció de paisatges remots o propers i en els viatges emocionals que relata.

“Són experiències que em van impactar tant que sé que les guardaré tota la vida. D'aquí a 50 anys no recordaré si vaig pujar al Kilimanjaro en 7 hores o en 7 hores i mitja, però no oblidaré mai les emocions i tot el que hi vaig viure”.

“Veig imatges de lluita, de batalles de l'època medieval, en què els soldats corrien i s'arrossegaven, fins i tot amputats, però sense perdre mai l'esperança ni les forces per continuar”. És així de dur tot el que fa?

“El sofriment moltes vegades no ve del cos, sinó de la ment. M'encanta jugar amb la ment, enganyar-la per poder-la motivar. Hi ha vegades que et juga males passades, com en la travessia dels Pirineus, però és un joc”.

L'esport és una metàfora de la vida?

“El que m'interessa és trobar els vincles entre l'esport i la vida. Coses que puguis aplicar amb èxit en els dos àmbits”.

Té clar el límit entre un gran desafiament personal i la insensatesa?

“Les coses que faig m'han d'agradar. No aniré mai al desert, per exemple, perquè sóc més de muntanya. I parlo amb la gent que m'envolta abans de fer-ho”.

Defineix les curses de muntanya com “una obra d'art”...

“Sí que ho són, per què abans de prendre la sortida és una cosa que no existeix. Mentre la vas corrent la vas creant amb la tècnica, l'estratègia, la màgia i la improvisació”.

I aquest 2011 serà un bon any per a la creació?

“Diumenge me'n vaig a fer el rècord del Mont Olimp a Grècia i també haig de completar el projecte de fer les cinc curses més dures dels cinc continents”.

Ja que parla de l'Olimp, per als que som simples mortals i diumengers, quin és el racó més recomanable de la Cerdanya per anar a fer un tomb, si pot ser de menys de 100 km?

“La zona de les Bulloses. Pots banyar-te i fer petites passejades als llacs amb la mainada o pujar al Carlí. És perfecte”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.