NOMS PROPIS

XAVI TORRES

Barça: tots semblen petits

1. Rivals

L'excusa és magnífica: «és que si hi jugues tractant-lo de tu et destrossa. T'has de tancar, eliminar espais, agrupar línies i esperar que no tinguin el seu dia». Aquí tenim la fórmula màgica, també coneguda com autobús. José María Maguregui va ser un gran conductor d'autobusos. Per no fer enfadar la seva afició movia una mà per sobre la banqueta com dient «cap a davant, ataqueu!» mentre per sota, allà on no hi veia l'ull dels seus seguidors, l'altra mà anava en direcció contrària ordenant «cap a darrere!». Avui les càmeres de televisió el descobririen i per això els seus col·legues no fan cap gest tot i que les instruccions vénen clares des del vestidor. Aquesta és la grandesa del Barça: espanta. Al Sevilla, al València (a Mestalla!), al Bayern i a tots els equips. Vol dir això que ho guanyarà tot? No. Vol dir que com que ha jugat tan bé, com que juga tan bé, els rivals tenen por i plantegen els partits, sempre, com equips petits.

2. Chelsea

Jo no havia vist mai un equip de Hiddink tan espantat. Ni a Lampard o a Ballack més pendents de córrer, pressionar i deixar anar el colze que de jugar. El Chelsea, eh! Un equipàs! Tots darrere, físicament excepcionals, tàcticament impecables. Com el Getafe, que també va empatar al Camp Nou. Res a dir. Res a criticar. Si l'equip de Pep Guardiola no hagués fet el que ha fet ningú estaria espantat. Si Márquez (quina mala jugada, per no dir una altra cosa!) i Piqué no tinguessin aquesta sortida fàcil, si Iniesta i Xavi no donessin lliçons cada partit, si Eto'o i Messi no fossin del millor del món, si tots no ho fessin col·lectivament tan bé, ningú jugaria com juguen tots els rivals del Barça. Per cert, que ningú esperi un Chelsea amb espectacle a Londres.

3. Real Madrid

Més del mateix. Demà, mitja lliga en joc i el mateix pla. El Real Madrid també té por. Aquest gran equip de Juande Ramos, que ha fet números de campió, que fa una volta que no perd, amb 17 victòries i un empat, que ha restat cinc punts de diferència al Barça en la segona volta del campionat de lliga, aquest Real Madrid, també té por del futbol del líder. I per això farà el mateix: esperar darrere i mirar de sorprendre. Ni Santiago Bernabéu ni res, sense vergonyes. En futbol, diuen alguns, val tot…

4. Barça

«Doncs deixem-nos de romanços i anem a fer el mateix que ells!», diran alguns socis del Barcelona. No. La filosofia està traçada, els jugadors executen un pla que, per cert, no els ha anat gens malament i el barcelonisme, en general, entén que aquests jugadors no ho saben fer millor d'una altra manera. Els han parit per jugar així. I ja no parlem de l'entrenador. Josep Guardiola morirà amb les seves idees. El projecte serà un èxit o farà figa en funció dels títols que es guanyin, però ningú garanteix que un equip gran guanyi campionats jugant com un petit. Així que, posats a escollir, ja estem bé. Perquè fent-ho d'aquesta manera –i sense saber com acabarà tot– el Chelsea té por i el Real Madrid, també. I notar això, per un culer, és meravellós.

Samuel Eto'o
el que ens dedicarà un gol al Bernabéu
«Mai tornaria al Madrid»
Ohhh! Ahhh!
Leo Messi
el que ens en farà un altre…
«Florentino Pérez? Els diners no ho són tot!»
Mare meva! Ohhh! Ahhh!
Bojan Krkic
el que tancarà el marcador
«Por? Allà no ho sé. Al nostre vestidor segur que no!»
Quant de plaer en tan poc espai!


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.