És la democràcia, beneit! (i II)

Com sabem per l'ètica i el dret natural, la llibertat, la sobirania, són d'entrada personals. En fem una cessió a la col·lectivitat com a pacte que possibiliti una vida col·lectiva més profitosa per a tots, amb el compromís implícit d'encaminar entre tots la col·lectivitat a aconseguir el bé comú. La sobirania, sorgida de la llibertat i unida a la igualtat, ve, doncs, de baix, de cada persona, no de dalt, on algú la posseeix per gràcia divina rebuda per herència i la pot compartir magnànim amb alguns súbdits o amb tots. Per això, la democràcia és l'actuació comuna més idònia per cedir part de cada sobirania personal a la col·lectivitat per tal d'exercir la sobirania com a poble.

Ara bé, la democràcia (vegeu El Punt Avui del 7 de setembre) no s'expressa només amb la capacitat de votar, tot traspassant aleshores la pròpia sobirania a qualsevol col·lectiu o poble, menys encara, a un col·lectiu imposat per la història, sovint violenta, que reclama una sobirania per drets adquirits que un demos pot no estar disposat ara a cedir-li. Democràcia és sens dubte votar, i acceptar la força de la majoria, amb les lleis que s'han de complir, però havent definit primer, democràticament, els límits territorials de la col·lectivitat o demos a qui es vol cedir la sobirania. Definir, per tant, aquests límits territorials és el pas previ de l'exercici democràtic. Si no és així, no hi ha democràcia.

Alerta, doncs. Els límits territorials de la sobirania fruit de la violència històrica no són acceptables si no són validats democràticament per l'autoconsciència col·lectiva de cadascun dels demoi. Lliurement, sense cap coacció i amb informació clara sobre la llibertat d'optar o bé pels límits de la sobirania àmplia històrica (per aspectes positius actuals tot i ser en part violenta o no radicalment democràtica), o bé pels límits més propers de la sobirania del demos. I amb informació plena del dret de poder canviar d'opció en el futur, perquè el demos sempre pot modificar els límits de la pròpia sobirania. En definitiva, tal com hi ha divisió de poders, independents entre si, essencials en democràcia, s'ha de comptar d'entrada amb els elements constitutius democràtics, previs i independents de qualsevol poder aliè (1) el poble com a conjunt de ciutadans que formen un demos, i 2) els límits territorials concrets d'aquest demos). Els conseqüents poders legislatiu, judicial i executiu sorgeixen del poder del poble dins els seus límits. És, doncs, inacceptable democràticament que els estats fruit de la història sovint violenta, no democràtica, interessats pel poder que no volen perdre, siguin elements decisius per impedir el poder sobirà d'un demos, negant-li l'establiment democràtic dels límits previs territorials.

Insistim: l'originalitat de la democràcia no és simplement votar ni tenir un cos de lleis que s'han de complir ni una real separació dels tres poders (que altrament algunes democràcies prou sòlides no acaben mai d'aconseguir). Això ho podem trobar, bé que relativament, en certes oligarquies civilitzades i fins i tot en algun cas de patent despotisme
il·lustrat, si és pressionat des de fora. La democràcia, en canvi, sols es dóna de fet si hi ha una assumpció del poder del poble i dels límits territorials on ha d'exercir-lo, i només després ve l'autoregulació legal, el poder judicial i executiu, etc.

Si no és així, la pretensió democràtica haurà quedat a mitges. Pot haver-hi, sens dubte, un sistema coherent legal, poc o molt participatiu, un estat de dret i també una relativa divisió de poders. Se'n podrà dir un sistema isonomista o constitucional, que és ben digne de ser defensat, com altres sistemes polítics. Ara bé, no es pot donar gat per llebre presumint de demòcrates, enorgullits per una democràcia de segona, edificada sobre un primer pla o esglaó, bàsic, no democràtic. Només es pot considerar democràtic el sistema que respecti el nucli del model grec, que hem exposat aquí. S'ha d'esperar, doncs, que qui se senti interpel·lat s'adoni que el que ha defensat i potser encara defensa, beneit o ben conscient, no és la democràcia autèntica. No ha d'estranyar, per tant, que algun demos vulgui finalment aconseguir-la.