Opinió

Tribuna

'Només sis nombres'

“ El nostre univers deu la seva existència a una combinació de sis nombres, diu Rees

ANomés sis nombres (Just six numbers, Basic Books), Martin Rees, professor emèrit d'astrofísica a Cambridge, ens parla de com el nostre univers deu la seva existència a una combinació de sis nombres i de com aquesta només pot ocórrer dins d'un interval extremadament reduït de valors per aquests nombres. Per exemple E (èpsilon) defineix la fermesa amb la qual estan constituïts els nuclis dels àtoms i té un valor de 0.007 per al nostre univers. Aquest valor representa la proporció d'energia que s'allibera quan dos àtoms d'hidrogen s'ajunten per formar-ne un d'heli.

Tots els estels transformen hidrogen en heli (és la font de l'energia que després irradien), però només estels més grans que el nostre sol, amb temperatures més altes als seus nuclis, aconsegueixen successives transmutacions de l'heli cap a àtoms més pesats (carboni, oxigen, etcètera) fins arribar al ferro. Un cop es transmuta una quantitat suficient de ferro, les conseqüències són dramàtiques: la gravetat guanya la partida i col·lapsa el nucli de l'estel, que explota violentament en forma de supernova, ejectant cap a l'univers tots els seus àtoms constituents. Aquesta forja estel·lar, veritable pedra filosofal de transmutar àtoms, és la font de tots els elements de la taula periòdica disponibles avui a l'univers, tots creats a partir de l'hidrogen primigeni. Nosaltres, els planetes i els estels d'avui, som en realitat aus fènix renascudes d'antigues explosions estel·lars. O, menys poèticament, som refregits galàctics.

Sí Es baixés a 0.006, l'etapa intermèdia de la transformació d'hidrogen a heli no seria prou estable i el nostre univers mai no hauria pogut passar de l'hidrogen primigeni. Sí, per contra, pugés a 0.008, llavors tots els protons s'haurien unit molt abans que pogués aparèixer cap estel. Així, el valor d'E que fa l'univers com el coneixem, no es pot permetre pràcticament cap variació.

Rees explica també amb detall que els altres cinc nombres també tenen uns marges de variació reduïts sobre els seus valors actuals, per tal que existeixi un univers com el que coneixem. I això condueix a l'eterna pregunta: com hem arribat a aquest conjunt de valors tan especials, quan tots els altres ens portaven al desastre? Rees ens ofereix tres possibles respostes: a) algun ésser superior ha creat aquest univers i n'ha ajustat els valors; b) per atzar, i estem aquí de propina; i la que ell defensa: c) hi ha una infinitud d'universos paral·lels diferents, en cadascun dels quals aquests nombres s'han manifestat amb diferents valors, molts dels quals no hauran prosperat i uns pocs sí que ho hauran fet, i tenim la xamba d'existir en un d'aquests. En qualsevol cas, aquesta és una pregunta per a la qual la ciència, per ara, només pot aventurar hipòtesis i la resposta queda en el terreny de les creences personals.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia