Brunyol o bunyol

El Gremi de Flequers de les comarques gironines ha posat en marxa una campanya ben simpàtica que consisteix a intentar que els ciutadans es defineixin i diguin si s'ha de dir bunyol o brunyol. Es tracta d'una iniciativa que s'ha emmarcat dins la Setmana del Comerç que aquests dies pretén reivindicar el paper del sector comercial català. A través d'un seguit d'activitats, durant tota aquesta setmana s'ha intentat reflexionar, debatre i donar a conèixer un dels sector que formen part de l'ADN del nostre país. I és en aquest context que hem conegut que Girona és, de les ciutats grans de Catalunya, la que té més botigues per habitant. És una dada més entre les moltes que formen part d'un cens comercial que s'ha realitzat per primera vegada. El que sorprèn és que una de les principals conclusions de l'estudi diu que més del 90% dels comerços es troben dins els nuclis urbans de les nostres poblacions. Aquesta dada desmunta la tesi que determinats sectors defensen des de fa temps en el sentit que s'està trencant el model comercial català; que l'allau de grans superfícies està convertint en deserts els centres comercials de les poblacions. Però ara resulta que les dades demostren que potser la realitat no és ni ben bé aquesta, ni tan dramàtica com ens l'han plantejat en moltes ocasions. És una bona notícia que contrasta, però, amb una realitat ben palpable com la del tancament de botigues, ja sigui per l'augment dels lloguers, perquè no hi ha ningú disposat a continuar el negoci o, senzillament, perquè aquest no ha funcionat. Avui, anar a fer un volt pel centre és anar a fer una descoberta de què hi ha o de què no hi ha. El que de moment continuem trobant són els comerços de grans cadenes que no solament serà difícil que tanquin, si més no a mitjà termini, sinó que actuen de pol d'atracció. La seva presència i el públic que atrauen beneficia el comerç tradicional que hi ha al voltant. El problema és per a aquells comerços allunyats, encara que sigui pocs metres, d'aquesta zona de confort. Aquí és on s'han de concentrar els esforços. Per aconseguir que aquesta trama urbana que segons les dades encara conserva la major part de les botigues, no es limiti a quatre carrers mal comptats. Això passa per fer que el comerç de proximitat sigui prou atractiu, que vol dir adaptar-se a les noves demandes dels ciutadans. I aquí encara hi ha camí per córrer.