L’empara legal al dret a decidir
El Parlament de Catalunya va culminar ahir el procediment que farà possible l’exercici d’un dret humà bàsic com és el de decidir. Tal com era d’esperar, el ple va ser d’alt voltatge. Una part de l’oposició va exhibir molta gesticulació i poca capacitat política. Va quedar clar, també, que el Parlament representa una societat plural i diversa, un fet que desactiva el discurs mentider de la Catalunya uniforme i uniformada. El canvi sobre el qual els catalans hauran de decidir d’aquí a 24 dies és tan important que no és estrany que hi hagués tensió, moments durs i argúcies filibusteres.
La majoria parlamentària va saber estar a l’altura del que exigia el moment històric que vivia el Parlament. Durant anys, la majoria sobiranista de Catalunya ha intentat pactar fins a vuit cops amb els poders de l’Estat una relació diferent amb Espanya, però tal pacte no ha estat possible. La Constitució, que ho hauria permès si s’hagués llegit més generosament, es convertia en un mur insalvable. A falta d’arguments polítics vàlids per oposar-se a la llei del referèndum, l’oposició va optar per obstaculitzar el debat tant com va poder, també per convertir el Parlament en un fangar que deslegitimés la institució i el debat mateix. Van queixar-se de ser maltractats, però a l’hora de votar van marxar. Inútilment. La llei que empara l’1-O és vigent.
Els poders de l’Estat van activar les seves armes contra el Parlament. Ahir en vam tenir noves mostres, i més que tindrem. Feia basarda sentir la vicepresidenta d’Espanya amenaçant amb el Codi Penal diputats electes tot fent aquest discurs falsari que associa la democràcia amb la unitat d’Espanya. El parlamentarisme perjudicant la democràcia. Lamentable.