Una decisió molt injusta del Suprem

La justícia espanyola –ensorrada en els rànquings mundials d’independència judicial– va mantenir-se ferma ahir en les seves decisions sobre els presos polítics catalans i va ordenar mantenir la presó provisional per al vicepresident de la Generalitat, Oriol Junqueras, empresonat injustament ja fa més de dos mesos. De res van servir els seus precs d’abans-d’ahir davant del tribunal, i que assegurés que ell era un home de pau partidari sempre del diàleg i contrari a la violència. Els tres jutges del Suprem van ser unànimes en la seva decisió, i ni tan sols el magistrat considerat progressista hauria fet sentir la seva veu a l’hora de dictar una interlocutòria contra Junqueras que, sobretot, sorprèn perquè s’assembla molt a una sentència definitiva. Però cal recordar que el cas no ha estat jutjat, que les úniques proves presentades són els maliciosos informes de la Guàrdia Civil i que, sobretot, Junqueras no ha estat encara condemnat, evidentment.

Tot això haurien de ser raons suficients per no mantenir el vicepresident català a la presó, però per als tres magistrats ha pesat més la possible reincidència en la presumpte conducta delictiva –tirar endavant el procés d’independència amb una violència que no ha existit, malgrat les afirmacions del tribunal– que no pas els drets més elementals com el de la participació política. Sorprèn també molt el fet que el Suprem prejutgi conductes futures de Junqueras i menystingui totalment la presumpció d’innocència. Amb la seva resolució, el Suprem també marca el camí del jutge instructor que la setmana entrant tindrà el camí aplanat per mantenir a la presó els dos Jordis i el conseller Forn, instituint així una injustícia flagrant i condicionant com mai la vida política catalana.