No tot ha estat procés per al govern

Des de fa mesos, l’oposició al Parlament de Catalunya i els principals partits estatals no han deixat d’acusar el govern del president Carles Puigdemont de dedicar tots els seus esforços al procés independentista. El “monotema”, n’hi deien, de manera irònica i fins i tot despectiva, per menystenir l’esforç que el govern de Junts pel Sí feia per implementar el mandat que havia rebut en les eleccions del 27 de setembre del 2015. Un repàs exhaustiu, però, a l’obra de govern de l’executiu català –vegeu l’edició d’ahir– permet copsar clarament que aquesta no s’ha centrat només en el procés cap a la independència sinó a tirar endavant actuacions importants i destacades en les conselleries respectives. Entre aquestes hi ha, per exemple, la reducció del període mitjà del pagament a proveïdors, el pla de la reforma horària, la implementació de la renda garantida, el tancament de la presó Model, el pla de fosses de la Guerra Civil, les ampliacions de les plantilles de mestres i dels Mossos d’Esquadra, el pla de xoc per a les llistes d’espera, la garantia d’assistència sanitària a tots els residents, el pla de lectura i el pla nacional per a la indústria. Tot un seguit d’actuacions destacades que deixen en evidència les acusacions de l’oposició d’haver oblidat la gestió dels altres temes en favor del procés.

En tot cas, qui ha entorpit la gestió del govern català no ha estat, doncs, haver fet tot el possible per complir el mandat dels electors, sinó el govern espanyol i els seus recursos al Tribunal Constitucional, que han aturat nombroses iniciatives legislatives, algunes d’aquestes molt importants, com ara la llei de la pobresa energètica i el cànon digital. I, naturalment, l’aplicació de l’article 155, que ha suposat la paralització total de l’administració catalana.