LA GALERIA
Il·lusions entre papers
Les cares mig adormides i les lleganyes deixen pas de manera fulminant a somriures estridents i a una adrenalina desbocada
El dia és rúfol i s’ha anunciat pluja continuada. Però avui el temps no pot esguerrar la il·lusió dels més petits. Han anat a dormir aviat, alguns sense saber ben bé per què, altres sabent-ho i esforçant-se per creure els pares. Alguns, fins i tot, podrien jurar que han sentit o han vist mitja corona de rei entre les ombres de la nit. La llòbrega nocturnitat deixa pas a una il·lusió desbocada. Les cares endormiscades i les lleganyes deixen pas de manera fulminant a somriures estridents i a una adrenalina desbocada. La visió dels primers papers llampants que cobreixen els regals ja és tota una fita. La imaginació es dispara i cada infant somia a trobar-hi la joguina desitjada. Els grans s’ho miren amb un altre somriure que encaixa com un gran trencaclosques amb l’alegria dels més petits de la casa. No hi falta un crit d’emoció i nerviosisme fosos en un sol moment. És l’instant de començar a desembolicar cadascun dels regals que la màgia dels Tres Reis ha permès portar a milers de cases d’arreu del país. Lluny queda aquell tió de principi de festes i, potser, han caigut en l’oblit la majoria de regals que aquell tronc enriolat va cagar ja fa dies.
La família es prepara amb múltiples càmeres accionades dels aparells de telefonia mòbil per captar el moment més màgic de l’any, quan el nen o nena descobreix que, certament, allò somiat i desitjat ha arribat fins a la llar per inundar de felicitat el petit infant. Alguns fa anys que esperen amb candeletes aquest cerimonial anual de la vinguda dels Reis.
No es pot esperar mai a estrenar i posar en marxa la màquina tecnològica o aquells regals tan clàssics, però sempre imprescindibles. El patinet o la bicicleta es troben entre els regals més il·lusionadors i aquests dies els parcs s’omplen de bicis noves de trinca amb infants encara amb el somriure d’orella a orella per la nova adquisició de la família. Els més grans que no volen perdre aquella espurna d’il·lusió també volen rebre regals encara que no hagin fet carta per descuit o per l’estrès laboral inherent a la majoria de treballadors. Segur que aquesta escena descrita els sona a la majoria de lectors, però jo des de dissabte que només penso en les quatre persones que per motius polítics no van poder compartir aquests moments amb els seus fills enjogassats perquè són a la presó de manera més que injusta.
