Keep calm
El cunyat
Rivera no pertany al moviment ‘cunyadista’, on equivocadament se’l situa. Sap perfectament el que fa
Un web de desinformació contrastada va inventar que als instituts s’estudiaria el terme cunyadisme. Segons el catedràtic de la universitat de Barradebar James O’Cunyao es tracta d’un nou moviment filosòfic caracteritzat per la falta total de lògica, racionalitat i arguments per parlar amb grans dosis de fal·làcia, mal gust i opinions originades per la ingesta de cerveses. El prototip de cunyat és un home de mitjana edat, amb capacitat per parlar de tot i que demana la llibertat i el respecte que ell nega als altres. De fet, la descripció que fa O’Cunyao és més sagnant, però els l’estalvio. Hi he pensat arran de la piulada d’Albert Rivera en què assenyala els mestres de l’institut El Palau de Sant Andreu de la Barca, que suposadament es van adreçar amb to despectiu als fills de la Guàrdia Civil que hi estudien. Però em sembla injust. Tots tenim un cunyat i alhora tots som un cunyat. I el cunyadisme entès només com la capacitat de parlar de tot mereix un elogi. Tots hi tenim dret. Al que no tenim dret és a assenyalar ningú amb una diana. I de la mateixa manera que s’ha de denunciar que es pinti el comerç de la mare d’Albert Rivera, s’ha de denunciar encara més fort el que ha fet el líder de Ciutadans, perquè ell té una responsabilitat social. I, parafrasejant Anton Losada, igual que li passa a Spiderman, un gran poder comporta una gran responsabilitat, que és la que no ha tingut el superhome taronja. No, Rivera no pertany al moviment cunyadista, on equivocadament se’l situa. Sap perfectament el que fa. Busca el seu públic. El de l’a por ellos. Vol superar el PP, al qual s’adreça la piulada, per la dreta. I creu que d’aquesta manera arribarà a ser president d’Espanya. I continuarà així encara que pel camí fomenti l’enfrontament que diu combatre. És la mateixa contradicció que assegurar que “amb covardia mai es venç el nacionalisme”. Clar, el nacionalisme de les nacions sense estat és ETA. Però el nacionalisme dels estats no existeix. Sort que qualsevol cunyat ha llegit Nacionalisme banal. Si no, encara ens ho creuríem.
