Apostem pels emergents
Des del 22 de març les borses emergents ho han fet un 3,3% pitjor que les desenvolupades encara que mantenen una millor evolució relativa del 2% en aquest any. Entre alguns dels factors que van retenir el seu comportament hi ha les mesures proteccionistes de Trump, la incertesa política a Mèxic i el Brasil i l’apreciació del dòlar. En termes generals els mercats emergents continuen gaudint d’una salut acceptable, amb uns tipus reals relativament elevats, sense grans pressions inflacionistes i en un moment on tant el creixement del PIB com dels beneficis empresarials juguen al seu favor. Encara que l’augment de l’endeutament és un element preocupant, el risc més gran vindria pel costat dels forts venciments de deute que hauran de fer front al 2019/2020, coincidint amb el final del cicle de puges de tipus de la Reserva Federal. Però per a això encara queda temps.
En l’àmbit particular, a la Xina es mantenen les perspectives de desacceleració gradual del creixement i, de moment, no es percep cap impacte econòmic negatiu per les amenaces encreuades de guerra comercial amb els Estats Units. No obstant això, s’observen els primers símptomes de desacceleració del comerç internacional, com ho demostra l’índex de comandes de l’exterior del PMI d’abril o la moderació de les exportacions dels seus veïns asiàtics. En general no s’aprecien riscos sistèmics importants, mentre es continuïn aplicant amb èxit mesures per reduir l’endeutament excessiu del sector privat i semipúblic i en la mesura que siguin acompanyades d’efectes compensatoris. Per contra, Turquia seria l’únic emergent important on augmenten encara els desequilibris derivats de les polítiques d’estímul al creixement.
Pel que fa a l’Amèrica Llatina, la preocupació més gran rau en el risc polític. Al Brasil les últimes dades apunten a una inflació estructuralment més baixa, la qual cosa deixaria més marge al Banc Central per seguir baixant tipus (des del 6,50% actual) mentre que la recuperació es manté en marxa. D’altra banda, les eleccions a l’octubre continuen sent la principal incertesa –encara que Lula estigui fora de la foto ara mateix– en generar dubtes sobre la continuïtat del procés reformista de l’actual govern. Pel que fa a Mèxic, es comencen a veure els primers signes de moderació de la inflació. No obstant això, el risc polític arran de les eleccions del juliol esdevé un llast per a la divisa. I la ratificació de qualsevol acord respecte a la renegociació del NAFTA per part del Congrés nord-americà es podria retardar fins després de les eleccions mid term del novembre del 2018.
Després de destacar allò negatiu –o també positiu, si ens referim al creixement–, mantenim la nostra aposta pels mercats emergents envers els desenvolupats. Els actuals nivells de deute als Estats Units continuen sent favorables a una lleugera depreciació del dòlar a mitjà termini, la qual cosa juga a favor dels països menys desenvolupats. Per índexs, mantenim el Brasil en l’opció de sobreponderar, ja que el país continua en el camí de la recuperació en un entorn d’inflació baixa. A Mèxic (neutral) està pesant la incertesa electoral sobre la moneda, però la moderació de la inflació el 2018 podria ser un catalitzador positiu. Finalment, a la Xina (neutral) es continuen aplicant amb èxit mesures per reduir l’endeutament excessiu, i la desacceleració prevista continua sent d’“aterratge suau”.