Keep calm
Nacionalisme absorbent
És aquell que, sense preguntar, considera que tots els seus ciutadans han de sentir-se d’aquella nació
La norma número u del nacionalisme és que ningú no és nacionalista fins que no es demostra el contrari. O bé fins que algun altre nacionalista t’acusa de ser-ho. Sí, aquest és el verb: acusar. Si no queda prou clar que et diuen “nacionalista” a mode d’insult o imputació, llavors s’hi afegeix un element de més degradació, que és “excloent”. Quan se t’acusa de ser un “nacionalista excloent” és ja un estadi superior només superat per “supremacista” o “xenòfob”. No conec cap nacionalisme que no sigui excloent. En el moment en què delimites les fronteres de la teva nació, tot allò que en queda fora no és la teva nació i per tant exclous, com a compatriotes, tots aquells que no hi viuen, que acostuma a ser una mida aproximada a la resta del món. L’autèntic termòmetre de com d’incloent és el teu nacionalisme és, doncs, què fas fronteres endins. Ajuda bastant que es consideri nacionalisme incloent si fas que tothom que hi viu se senti benvingut amb independència d’on hagin nascut els seus ciutadans o el temps que faci que hi viuen. Fa bastanta pinta de nacionalisme incloent aquell que considera que tots els habitants d’aquella nació tenen dret a decidir si volen continuar amb l’estatus actual de la nació o volen provar-ne un de nou. Un nacionalisme incloent inclou la consideració de ciutadans fins i tot a aquells que consideren que la nació en concret no és la seva. Per contra, hi ha un nacionalisme del qual no es parla perquè no es concep: el nacionalisme absorbent. És aquell nacionalisme que, sense preguntar, considera que tots els seus ciutadans han de sentir-se d’aquella nació. Aquest nacionalisme absorbent acostuma a nodrir-se d’altres nacionalismes als quals, en el millor dels casos, situa un esglaó per sota en el rang de tracte, si és que no els arracona o els fa desaparèixer. Perquè l’altre element distintiu del nacionalista absorbent és que malgrat tenir una bandera nacional, una policia nacional, una audiència nacional, una loteria nacional i una ràdio nacional, es considera a si mateix com un no-nacionalista. Els nacionalistes, com sempre, són els altres.
