Full de ruta
Torra i la política re(i)al
Torra demana reunir-se amb Felip VI i rep un cop de porta. Jo no qüestionaria mai el republicanisme del president però JxCat ha de dir si veure’s amb Felip ja no és vergonyós
La visita del rei Felip VI demà a Tarragona per inaugurar els Jocs del Mediterrani obliga els representants de les institucions catalanes a prendre una decisió gestual però de gran contingut polític: assistir o no a un acte presidit per un monarca que el 3 d’octubre va avalar la repressió brutal de l’1-O contra milers de ciutadans pacífics i indefensos. El president del Parlament, Roger Torrent, ja ha anunciat que no hi assistirà. El de la Generalitat, Quim Torra, no ho descarta i de moment ha enviat una carta al rei Felip signada conjuntament amb els expresidents Puigdemont i Mas en què li exigeixen explicacions per aquell nefast discurs. Torra, a més, li demanava una reunió a la qual Sánchez i el monarca han donat cop de porta. Dialogar sempre és positiu, però en política també és fonamental justificar els canvis de criteri. I la piulada que va fer la diputada de JxCat Aurora Madaula el 25 de febrer va fixar posició en el grup parlamentari de Torra durant la visita de Felip VI a Barcelona pel Mobile: “A mi em faria vergonya compartir taula amb algú que va beneir la violència de l’1-O. Però perquè això passi has de tenir vergonya i ser republicà.” El rei espanyol no s’ha mogut ni un mil·límetre en la seva actitud. No sé si al final Torra seguirà l’exemple de Torrent i plantarà Felip però crec que ningú hauria de dubtar del republicanisme del president. Ara bé, algú de JxCat hauria d’explicar si han modificat la posició respecte a visites i trobades amb el monarca. Els Jocs són una bona notícia per als tarragonins i per a Catalunya. Un esdeveniment en què la Generalitat hi ha posat molt més el coll que el govern espanyol. Però no ens enganyem: els jocs són un acte d’Estat fet en territori català. I la presència d’un rei que va deixar de ser-ho de la majoria dels catalans el 3-O per exercir només d’espanyol ens fa súbdits i busca imposar la submissió. Acceptar-ho pot voler dir que alguns han aterrat en la política re(i)al però s’entreveu difícil disfressar-ho com una posició republicana.
