Opinió

LA GALERIA

Un (altre) banyolí important

Les Filles de Sant Josep es van convertir en una mena de monges obreres

Més d’una i dues vegades, quan amb el senyor Pla anàvem a Girona, em demanava arribar-nos a la plaça dels Lledoners, de la qual en el volum Primera volada havia escrit: “Aquesta plaça és una pura delícia, i els til·lers que guarden la font del mateix nom fan una taca de verd profund sobre els carreus de pedra de la catedral i el palau del bisbe, d’una sòbria elegància.” I quan érem allà, afegia: “…i aquí dalt té el convent de les butinyanes, una congregació que va fundar un jesuïta de Banyoles”.

L’historiador Joaquim Nadal, en la presentació del llibre sobre mossèn Butinyà, afirmava que la fundació de les Filles de Sant Josep s’ha d’emmarcar en la incompleta revolució liberal de la segona meitat del XIX, amb mesures que van afectar les propietats de l’Església, els mateixos ordes religiosos i que provocaren l’empobriment de les dones de les classes socials menys afavorides. Francesc Butinyà es va preocupar per les condicions de vida dels treballadors pobres, especialment de les dones, i això amb la idea que el treball a les indústries es pogués harmonitzar amb la vida cristiana, idea que el portà a fundar una congregació religiosa. A la segona meitat del XIX, a la Catalunya rural i a les zones carlines, hi va haver una florida de fundacions religioses, femenines sobretot, i quasi podríem dir que la industrialització convertí el país en terra de missió.

Les noves professes que entraven a la congregació de les Filles de Sant Josep, popularment conegudes com butinyanes o josefines, aportaven un dot per a garantir el seu sosteniment i tenir mitjans per introduir maquinària, sobretot telers i fusos, als convents que s’anaven obrint. D’aquesta manera van convertir-se en una mena de monges obreres, al treball de les quals de seguida s’hi afegí la vetlla i atenció dels malalts a domicili. Innovador i heterodox des del conservadorisme, Butinyà va lluitar sempre contra corrent.

El llibre de José Andrés Gallego España, Cataluña y su gente en la obra de Francisco Butiñá és una obra considerable i documentada, que s’ha presentat a la casa mare de les butinyanes a Girona, on descansen les restes mortals del fundador, banyolí d’una família de corders, indústria tradicional. A Banyoles hi ha la plaça de les Rodes, on treballaven els corders i espardenyers que hi trenaven el cànem servint-se d’unes rodes instal·lades en aquell espai.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia