Keep calm
La Vox de qui?
Vox perverteix la figura de l’acusació popular per fer campanya i per difondre l’ideari d’extrema dreta
Qui porta els presos catalans a judici? Políticament ja ho sabem: l’Estat. Però tècnicament són tres els acusadors, els actors detonants de tot el procés judicial: la fiscalia, l’advocat de l’Estat i Vox.
Anem a pams: la pena demanada pels dos primers, que coneixerem aquesta setmana en els escrits d’acusació, ja revelarà quina és la posició política del govern del PSOE, i no val l’excusa de la separació de poders; el fiscal Martín Rodríguez Sol va ser destituït per haver opinat sobre la consulta del 9-N, deixant ben clara quina és la jerarquia de comandament. I els darrers dies, amb el cas de la marxa enrere per l’impost de les hipoteques, la ministra de Defensa no ha tingut cap problema a expressar públicament la seva opinió sobre el Tribunal Suprem. Fins aquí, res de nou.
Però el més gros del cas és que, en tot aquest procés judicial, el govern de Sánchez va de la mà de Vox. Un partit polític d’extrema dreta que, fent ús de l’acusació popular, utilitza els presos catalans per fer-se propaganda electoral. Com pot ser que un partit que té l’ideari que té tingui les regnes del procediment penal? Com pot ser que un partit que va en contra de tants tractats internacionals (també subscrits per l’Estat espanyol), que va contra la defensa dels drets humans, que vulnera la pròpia Constitució Espanyola (negant els drets de les autonomies, per exemple), vagi de bracet amb l’Advocacia de l’Estat en el procés jurídic amb més càrrega política que s’haurà viscut els darrers 40 anys al TS espanyol?
Vox perverteix la figura d’acusació popular (pensada perquè la ciutadania pugui participar en l’administració de justícia) per fer campanya electoral, per difondre el seu ideari d’extrema dreta, per tenir un altaveu mediàtic mentre duri el judici i promoure la seva marca. Per això, l’equip de la defensa del president d’Òmnium, Jordi Cuixart, ha demanat al Tribunal Suprem que expulsi Vox del procediment. Les possibilitats que passi són mínimes, però fa bé l’equip de Cuixart de posar en relleu aquesta anomalia, una més d’aquest judici de la vergonya.
