I si ens poséssim les piles?

Quin retrocés actiu estem demostrant? Una pregunta amb una resposta que es fa difícil d’entendre entre els ciutadans: no ens entra al cap quan veiem un munt de despropòsits continuats dels nostres governants. Estem experimentant fets que arriben ja a desbordar la credibilitat de tot el poble català. Com a país que volem l’autodeterminació, no complim els requisits indicats per assolir-ho; sembla que el conjunt polític no està a l’altura de perfilar-se com a responsables del que al país li convé. Juguen amb uns criteris foscos, entre els quals no troben l’opció necessària per argumentar una sostenibilitat més que creïble amb el seu joc.

El perfil de Catalunya s’està desamorant. Quant al Parlament, no compleix els requisits de govern i fa la impressió de ser un refugi de seguretat pels seus estatus econòmics. Per això, seria bo prendre mesures de canvis útils i estar per l’afer dels catalans i del país. Defugim massa el compromís que s’escau, per aconseguir una transparència seriosa del que perseguim, i no amagar el cap sota l’ala. Tenim moltes prioritats, i la més puntual és saber governar, com un estat, amb el pragmatisme que ens caracteritza. Que lluny quedem dels bascos. Aquests han aconseguit fer-se respectar; nosaltres ens anem quedant sense piles.