La democràcia i la igualtat

Molts pensem que els polítics són els responsables de salvaguardar la democràcia al nostre país. Tots suposem que votant cada 4 anys ja som demòcrates. La realitat és que en l’actualitat els guardians són el gran capital, bancs i caixes d’estalvis, ja que sostenen els partits polítics i moltes vegades els perdonen els deutes i es dona per descomptat que els bancs sostinguin aquestes formacions polítiques, al contrari que als ciutadans, que si no paguen són embargats. El dilema que se li presenta a la banca és encertar el guanyador, ja que la política s’ha transformat en un “circ”. Aquest sistema que tenim de democràcia o de llibertat, només és útil al mateix sistema per assegurar-se que els ciutadans pensin que tenen algun poder de decisió quan la realitat és una altra.

Sempre busquem la igualtat per a tots i segurament serà molt difícil aconseguir-la ja que quan es busca en els extrems es produeix una reacció contrària. A vegades m’he preguntat quants diners hi ha al món per repartir. Doncs bé, hi ha 47 trilions d’euros, i 7.000 milions d’habitants (segurament aquestes dades poden canviar cada any). Realitzant una simple divisió, ens tocaria 6.714 per habitant. Si la tendència és a igualar les diferències i un dia anéssim tots igual, pensem què passaria? Estaríem millor o pitjor? Jo crec que tot no és blanc o negre. No sé si el sistema capitalista tindrà capacitat de corregir aquestes diferències, la cosa que sí puc afirmar és que no es corregiran mentre l’economia es mogui per països o regions. Volia afegir que només s’és pobre quan un es rendeix a les dificultats que ens planteja la vida. Per a mostra de desigualtats, a Finlàndia quan tenen un fill disposen de 3 anys de permís de paternitat i aquí estem debatent si 4 o 8 setmanes.