Opinió

De reüll

Perquè ens entenguem

Cal escudar-se en un tercer per disfressar la pròpia ignorància?

Ens fem un tip de dir i repetir que hem de desterrar el llenguatge sexista de les nostres vides, però sembla que no ens n’acabem de sortir. Sento massa sovint encara, en entrevistes a la ràdio sobretot, com el/la periodista demana a l’interlocutor que respongui de forma clara i didàctica perquè el pugui entendre la seva “mare” (la de qui pregunta). Aquesta mateixa petició té variants: en lloc d’implorar respostes entenedores per a la mare, també es pot fer sortir l’“àvia” (sentit la setmana passada en un programa de divulgació de noves tecnologies) o un més genèric “la senyora Maria”. No dubto de la desenvolupada capacitat de comprensió de la majoria d’homes ni del seu domini del llenguatge tècnic o abstracte, però no deixa de ser curiós que mai ningú demani adequar les respostes dels especialistes al nivell intel·lectual del pare, l’avi o el senyor Josep, posem per cas. Però això no és tot. Digueu-me que en faig un gra massa, però hi trobo, encara, un altre motiu reprovable, en l’ús d’aquesta expressió “perquè ho entengui aquest o aquest altre”. I és que cal escudar-se en un tercer –home o dona–per disfressar la pròpia ignorància? O, al contrari, cal fer evident, amb raó o sense, que no som nosaltres (els periodistes) els que necessitem explicacions senzilles? Tan difícil és demanar respostes que jo, l’audiència, tothom... les puguem entendre? Quantes coses hem de demostrar cada dia?



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia