El lector escriu

“«Vengo a dar calor»”

Entre el públic del Suprem vaig poder conèixer un metge madrileny retirat, de cabell blanc camisa blanca i llaç groc al pit. Em va dir que té un fill i una jove portuguesa que viuen a Catalunya i que té dues netes catalanes. Coneix la nostra realitat i, davant de tanta mentida, ve a donar suport als presos polítics sempre que pot. Vam parlar una estona de la seva vida de metge i em va dir que havia mirat de viure sempre lluitant per tot el que considerava una causa justa.

Em va explicar també que l’inhòspit edifici del Suprem havia estat una presó i que a prop hi ha enterrada una reina que va ser exclosa perquè no va donar descendència als Borbons.

Va ser el dia que la fiscalia i l’advocacia de l’Estat van mentir, retorçar i distorsionar la realitat que tots vam viure per mirar d’acusar de rebel·lió i sedició els presos polítics.

Durant les interrupcions del judici podíem acostar-nos a ells uns segons. Ens separava una renglera de policies que de males maneres ens feien fora i no ens permetien ni tan sols allargar-los la mà. Malgrat tot, ells ens somreien i ens saludaven amb tot l’afecte. És admirable com, enmig de la foscor i la incomprensió, sempre surt tossuda la bondat i la generositat. La dels ulls tendres, i el seu: “Vengo a dar calor” del metge madrileny retirat i la del somriure dels nostres presos polítics malgrat la seva extrema situació. Gràcies per tant.

Barcelona



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia