Opinió

De reüll

El rei de la Renfe

Tens sort de ser una dona però un altre dia no et deixaré pujar al tren

Incidència en la Renfe, en el mitja distància que fa el trajecte Portbou, 20.28 h - Barcelona-Sants, 22.39 h. Passa el revisor i una dona li ensenya el seu abonament. Ell la increpa de males maneres: ha de baixar del tren –li mana– perquè no ha validat el bitllet. Ella, nerviosa, respon que no baixarà, que té un abonament en regla. Ell agafa el comprovant, el rebot damunt de la tauleta i es posa a cridar: “Et penses que viatjaràs per la cara? Tens sort de ser una dona (!) però això no quedarà així, vaig a buscar els de seguretat.” Al vagó, alguns passatgers fan gestos de sorpresa. L’home torna sol, amb la cua de la seva autoritat entre cames i més encès: “Vosaltres sempre feu igual i nosaltres passem per dolents i per racistes. Un altre dia no et deixaré pujar al tren!” Ha parlat el rei de la Renfe. Nosaltres? Vosaltres? Bons? Dolents? El quid de la qüestió, per fi: Ella és negra, ell és blanc i això li atorga el dret a faltar el respecte i esbravar els seus instints –siguin quins siguin els seus instints– impunement. La meva filla, d’origen africà, també ha patit la mala educació de l’energumen i explica un detall revelador: borda des de la seva alçada però no mira, com si pretengués anul·lar l’altre que l’incomoda i li descobreix –suposem– la marca de la pròpia frustració i menyspreu. “No sé què li passa, a aquest home, però no està bé”, diu. No, ell no està bé i aquesta incidència no és una simple anècdota, sinó una manifestació intolerable de racisme que cal denunciar.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia